El llibre que em va parir!
L'altre dia us convidava als, i em cito textualment, "Jocs de les Lletres", a la setantena segona edició, si no m'erro - i us preguntareu "I les altres?"... bah, minúcies sense importància, que a tot i busqueu problemes, hòsties ja! -. Bé, doncs un cop publicada l'entrada, em vaig adonar que si us demanava a vosaltres una llista, a mi em tocava fer el mateix. Ja sabeu com sóc, em dec al meu públic - que, en funció de l'època de l'any, oscil·la entre ningú i un cogombre de mar -.
Per tant, us presento la meva Llista de Sant Jordi pel 2018 - ei, ei, que el mil·lenni ja ha complert la majoria d'edat! Ningú se n'havia adonat?! He estat l'única? No em sorprèn, sóc famosament coneguda per la meva alta capacitat de deducció, do que he heretat de la meva estimada mare qui, mentre seguia les notícies aquest migdia, ha vist un avió aturat en una pista d'aterratge i, automàticament, ha declarat amb autoritat i convicció "Ei, això és un aeroport!"... un geni entre genis -, acompanyada de les trames - narrades en exclusiva per la Mare - de cada un dels llibres - a veure si us animeu i llegiu merda de la bona, caram! -.
Laura Gallego. El Bestiari de l'Axlin (2018)
Aviam, aquest llibre va sobre una persona, de qui no en coneixem el sexe - perquè ni el nom ni el seu aspecte ens donen gaire pistes -, però sabem que 1) està reunint / ha reunit / vol comprar / vol robar un bestiari - algú li hauria de dir que pot trobar el de Pere IV a la Casa del Libro - i 2) és fan d'en Patrick Rothfuss, perquè ha posat exactament igual que en Kvothe a El nom del vent - fins i tot ha demanat al fotògraf que uses els mateixos color per a il·luminar l'escena -. A banda d'això, i basant-me en allò que em transmet la portada del llibre, no puc dir res més, ni tan sols per aproximació. És que ni el títol ajuda! Però segons fonts oficials:
"En un món on els humans han de lluitar contra monstres de tota mena per poder sobreviure, una noia s'embarca en un viatge per a poder desxifrar els secrets de l'espècie que terroritza el seu poble."
Laura Gallego. Les Filles de Tara (2018 - Reedició)
Com podem veure clarament, aquest llibre tracta sobre un robot qui, cansat de la ciutat, se'n va de vacances a la selva i descobreix, desgraciadament, que no ha estat el primer en tenir aquesta idea - veieu les cases per a robots que hi ha al fons? Doncs els veïns, els del quart, ja li estan preparant una festa sorpresa de benvinguda -. De camí al resort Ignasi de Plata, el nostre amic robot coneix dues joves humanes - encarregades de vetllar per la comoditat dels seus clients - disposades a fer qualsevol cosa, el que calgui - "Puta carrera! Mira què ens toca fer!" li explica la de la faldilla - perquè les seves vacances d'estiu siguin inolvidables. Òbviament, la versió oficial és molt més seriosa i menys picant:
"El món natural de Mannawinard fa molt temps que s'enfronta al món tecnològic de les dumes. Cinc humans d' orígens diferents i un androide tenen la solució; però abans s' hauran de trobar i emprendre junts un viatge ple de perills en què mercenaris, mutants i robots destructius intentaran acabar amb les seves vides."
Robin Hobb. Fool's Quest (2015)
Aquí hi tenim, sense cap mena de dubte, el típic llibre sobre éssers alats que desenterren, amb estil, armes del subsòl. Aquest gènere està caracteritzat per les relacions homosexuals encobertes i la negativa d'un dels protagonistes a cedir als seus desitjos més profunds i arrelats, causant un patiment innecessari a l'altra part de la parella - perquè ho són, encara que n'hi hagi un que no vegi - i, sobretot, a les lectores, que han de suportar com, mentre un d'ells es desespera perquè no pot posseir aquell a qui estima, l'altre s'allita amb una apicultora petarda - i massa va trigar en desaparèixer -. Amb una mica de sort, i en aquesta esperada continuació, els nostres estimats protagonistes es deixaran anar i viuran el seu idil·li lliurement i sense prejudicis. Per descomptat, podeu consultar l'extracte de la versió oficial - però la meva és millor -:
"Long ago, Fitz and the Fool changed the world. Now the Fool is near death, maimed by mysterious pale-skinned figures whose plans for world domination hinge upon the powers the Fool may share with Fit'z own daughter."
Ken Liu. La Gracia de los Reyes (2016)
Haig de confessar que, si he afegit aquest llibre a la llista, ha estat perquè la portada de la segona part - El Muro de las Tormentas - em va cridar moltíssim l'atenció. D'entrada, no entenc perquè un dent de lleó els fum tanta gràcia als reis, tret que tingui a veure amb el casc d'on surt - qui sap, algun enemic caigut en alguna batalla especialment estúpida? Vull dir, qui és tan imbècil per deixar-se matar per una flor? -. La portada no ofereix gaire més suc. Sincerament, no entra pels ulls - no com l'anterior, que ja et fa salivar pensant com de bé s'ho passarà en Fool un cop aconsegueixi desfer tots els nusos que en Fitz carrega al damunt, perquè despullar algú amb aquestes pintes no sembla ni fàcil ni ràpid però, em sembla a mi, la recompensa valdrà l'esforç -. A Google llibres us presenten la trama així - sense gràcia ni res, no en tenen ni idea -:
"'La Gracia de los Reyes' es un relato épico de dos amigos que se rebelan contra la tiranía en el ocaso de un imperio."
Caitlin Moran. How to be a Woman (2011)
Bé, en aquesta obra mestra de la literatura oceànica podrem llegir la apassionant i interessant vida de l'Úrsula, dolenta dolentíssima de "La Sirenita", qui ha decidit per fi - i després d'anys condemnada injustament per les seves accions desinteressades amb una sirena desagraïda i pàmfila que anava tan calenta que no va entendre ben bé com anava la cosa i va acabar embolicant la troca d'una manera impossible - trencar el silenci que li va ser imposat i explicar-nos, de manera simple i eficaç, com qualsevol de nosaltres pot arribar a ser una dona meravellosa i resplendent. Sense complicacions ni pèls a la llengua, aquest llibre ens obre les portes cap a un nou món, ple de possibilitats - sempre que siguem capaços d'aprofitar-les, cosa que veig complicada en el cas dels homes homes o Homus machus, no confondre amb els homes normals o Homo sapiens -. L' Hermione Granger el té a la seva llista de preferits, no us el perdeu!
"It's a good time to be a woman: we have the vote and the pill, and we haven't been burnt as witches since 1727. However, a few nagging questions do remain..."
Brandon Sanderson. The Emperor's Soul (2013)
Per començar, m'indigna molt que en aquest llibre no es mencioni l' Elend en cap moment - com pots titular un llibre L'ànima de l' Emperador i passar-lo per alt?! A l' Elend!!! Em sembla que "Forgetting about Elend" tindria molt més sentit -. Intentant ignorar aquest fet punyent i dolorós, sembla evident que aquest llibre tracta sobre pedres rúniques que, llegides i interpretades de la manera adient, porten el lector a trobar l'ànima d'un emperador qualsevol, qui és tan poc important i interessant - no com l' Elend - que ni tan sols surt a la portada del seu propi llibre - ja t'està bé, pallasso! Això et passa per robar a l' Elend allò que, per dret propi, li pertany: el protagonisme! -. Jo suposo - vull suposar, crec determinadament - que el tal emperador aquest és un imbècil rematat que ha perdut l'ànima - cosa que a l' Elend no li passaria mai perquè ell és fantàstic, genial i estupendo - i es passa el llibre sencer rondant pels carrers, buscant la seva estúpida ànima. Imagino que la troba - cosa que podria ben bé no passar i acabar amb l'emperador talòs mort i l' Elend fotent-se d'ell des del més enllà -. Efectivament, si no hi és l' Elend, tot perd el seu color.
"Shai is a Forger, a foreigner who can flawlessly re-create any item by rewriting its history using skillful magic... although she's currently condemned to death after trying to steal the emperor's sceptre, she has one last opportunity to save herself. The emperor has barely survived an assassination attempt, he needs a new soul and, despite viewing her skill as a Forger an abomination, her captors have turned to Shai for help."
Apa, ara ja els coneixeu. És el vostre torn, deixeu que ells us coneguin a vosaltres! Un llibre és un amic per a tota la vida - menys la Biblia, allò no hi ha qui s'ho empassi...en cap dels múltiples sentits de l'expressió -. Animeu-vos i deixeu-me la vostra llista als comentaris; la que més m'agradi es guanyarà una repassada de les meves! Va, va, a què espereu - serà graciós si n'apareix alguna, curiós com a mínim, sobretot si tinc en consideració que no em llegeix ningú, hahahahahaha... damn it -.
Ens veiem pròximament. Fins aleshores, recordeu sempre, sempre, sempre que... qualsevol llibre millora si l' Elend és allà. I ja, si apareix en Kurama, apoteòsic! Oh, és clar, no us n'oblideu, SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!
Aquí hi tenim, sense cap mena de dubte, el típic llibre sobre éssers alats que desenterren, amb estil, armes del subsòl. Aquest gènere està caracteritzat per les relacions homosexuals encobertes i la negativa d'un dels protagonistes a cedir als seus desitjos més profunds i arrelats, causant un patiment innecessari a l'altra part de la parella - perquè ho són, encara que n'hi hagi un que no vegi - i, sobretot, a les lectores, que han de suportar com, mentre un d'ells es desespera perquè no pot posseir aquell a qui estima, l'altre s'allita amb una apicultora petarda - i massa va trigar en desaparèixer -. Amb una mica de sort, i en aquesta esperada continuació, els nostres estimats protagonistes es deixaran anar i viuran el seu idil·li lliurement i sense prejudicis. Per descomptat, podeu consultar l'extracte de la versió oficial - però la meva és millor -:
"Long ago, Fitz and the Fool changed the world. Now the Fool is near death, maimed by mysterious pale-skinned figures whose plans for world domination hinge upon the powers the Fool may share with Fit'z own daughter."
Ken Liu. La Gracia de los Reyes (2016)
Haig de confessar que, si he afegit aquest llibre a la llista, ha estat perquè la portada de la segona part - El Muro de las Tormentas - em va cridar moltíssim l'atenció. D'entrada, no entenc perquè un dent de lleó els fum tanta gràcia als reis, tret que tingui a veure amb el casc d'on surt - qui sap, algun enemic caigut en alguna batalla especialment estúpida? Vull dir, qui és tan imbècil per deixar-se matar per una flor? -. La portada no ofereix gaire més suc. Sincerament, no entra pels ulls - no com l'anterior, que ja et fa salivar pensant com de bé s'ho passarà en Fool un cop aconsegueixi desfer tots els nusos que en Fitz carrega al damunt, perquè despullar algú amb aquestes pintes no sembla ni fàcil ni ràpid però, em sembla a mi, la recompensa valdrà l'esforç -. A Google llibres us presenten la trama així - sense gràcia ni res, no en tenen ni idea -:
"'La Gracia de los Reyes' es un relato épico de dos amigos que se rebelan contra la tiranía en el ocaso de un imperio."
Caitlin Moran. How to be a Woman (2011)
Bé, en aquesta obra mestra de la literatura oceànica podrem llegir la apassionant i interessant vida de l'Úrsula, dolenta dolentíssima de "La Sirenita", qui ha decidit per fi - i després d'anys condemnada injustament per les seves accions desinteressades amb una sirena desagraïda i pàmfila que anava tan calenta que no va entendre ben bé com anava la cosa i va acabar embolicant la troca d'una manera impossible - trencar el silenci que li va ser imposat i explicar-nos, de manera simple i eficaç, com qualsevol de nosaltres pot arribar a ser una dona meravellosa i resplendent. Sense complicacions ni pèls a la llengua, aquest llibre ens obre les portes cap a un nou món, ple de possibilitats - sempre que siguem capaços d'aprofitar-les, cosa que veig complicada en el cas dels homes homes o Homus machus, no confondre amb els homes normals o Homo sapiens -. L' Hermione Granger el té a la seva llista de preferits, no us el perdeu!
"It's a good time to be a woman: we have the vote and the pill, and we haven't been burnt as witches since 1727. However, a few nagging questions do remain..."
Brandon Sanderson. The Emperor's Soul (2013)
Per començar, m'indigna molt que en aquest llibre no es mencioni l' Elend en cap moment - com pots titular un llibre L'ànima de l' Emperador i passar-lo per alt?! A l' Elend!!! Em sembla que "Forgetting about Elend" tindria molt més sentit -. Intentant ignorar aquest fet punyent i dolorós, sembla evident que aquest llibre tracta sobre pedres rúniques que, llegides i interpretades de la manera adient, porten el lector a trobar l'ànima d'un emperador qualsevol, qui és tan poc important i interessant - no com l' Elend - que ni tan sols surt a la portada del seu propi llibre - ja t'està bé, pallasso! Això et passa per robar a l' Elend allò que, per dret propi, li pertany: el protagonisme! -. Jo suposo - vull suposar, crec determinadament - que el tal emperador aquest és un imbècil rematat que ha perdut l'ànima - cosa que a l' Elend no li passaria mai perquè ell és fantàstic, genial i estupendo - i es passa el llibre sencer rondant pels carrers, buscant la seva estúpida ànima. Imagino que la troba - cosa que podria ben bé no passar i acabar amb l'emperador talòs mort i l' Elend fotent-se d'ell des del més enllà -. Efectivament, si no hi és l' Elend, tot perd el seu color.
"Shai is a Forger, a foreigner who can flawlessly re-create any item by rewriting its history using skillful magic... although she's currently condemned to death after trying to steal the emperor's sceptre, she has one last opportunity to save herself. The emperor has barely survived an assassination attempt, he needs a new soul and, despite viewing her skill as a Forger an abomination, her captors have turned to Shai for help."
Apa, ara ja els coneixeu. És el vostre torn, deixeu que ells us coneguin a vosaltres! Un llibre és un amic per a tota la vida - menys la Biblia, allò no hi ha qui s'ho empassi...en cap dels múltiples sentits de l'expressió -. Animeu-vos i deixeu-me la vostra llista als comentaris; la que més m'agradi es guanyarà una repassada de les meves! Va, va, a què espereu - serà graciós si n'apareix alguna, curiós com a mínim, sobretot si tinc en consideració que no em llegeix ningú, hahahahahaha... damn it -.
Ens veiem pròximament. Fins aleshores, recordeu sempre, sempre, sempre que... qualsevol llibre millora si l' Elend és allà. I ja, si apareix en Kurama, apoteòsic! Oh, és clar, no us n'oblideu, SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!
 |
| Ben aviat, em faran VIP del Fotor |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!