Quan et fons i venen les bruixes

Avui no hi ha gaire teca per explicar, però si us volia ensenyar cert dibuix que estic colorant i - encreuo els dits - espero que acabi decorant el menjador de casa en un futur pròxim. Mireu si estic falta d'idees per Nadal, que m'estic plantejant emmarcar-lo, embolicar-lo i deixar-lo sota l'arbre el dia de reis. Per desgràcia, em seguirà faltant inspiració pel de me germana - sí, ja vaig colorar un dibuix per ella; no és una opció -.

En fi, aquí el teniu.

Ni us podeu imaginar com m'està costant colorar la maleïda cenefa que hi ha darrera el mussol. Hi ha línies que són tan menudes i estretes que estic usant una lupa: UNA LUPA! I, així i tot, sovint em surto de la ratlla - per sort, és tan minúscul que no es nota, ha! -. Ara hi ha més plomes pintades i queda molt curiós, però encara em falta tota la cenefa superior i em fa una mandra terrible, posar-m'hi. Crec que causarà sensació - encara que les fotos són una merda, ho reconec -.

No és l'únic animaló que he fet. Crec que les girafes ja les vareu veure. N'hi ha dos més.

El camaleó el vaig fer per simple avorriment. I perquè em venia de gust provar tots els colors que tenia a l'estoig - fins i tot els repetits -. El de sota és l'elefant que vaig fer per me germana. Personalment, m'agrada molt, tot i que em va fer suar la cansalada amb tants triangles i esferes diminutes però el resultat val la pena.

I ja per acabar, la única foto que vaig fer quan vaig estar a les Festes de Gràcia. Us adverteixo que només un autèntic fan entendrà el comentari que vaig fer. Situem-nos: la Plaça de la Vila de Gràcia l'havien decorat amb escenes de El Petit Príncep. L'entrada als decorats eren diferents edicions en diferents idiomes del llibre. Doncs, mirant-me-les, una d'elles em va cridar poderosament l'atenció. La casualitat va voler que la meva germana fos allà amb mi, mirant concretament la mateixa portada que jo, sentís el meu comentari i comences a riure. Portada i comentari a continuació.

"Seriously?!"

Si no ho entens, res, ignora-ho. Si has captat la ironia del comentari i el perquè de les rialles, enhorabona i benvingut al club. Per cert, a la llauna dels caramels hi tenim antidepressius. Serveix-te'n tu mateix.

I a banda d'això, poc més a dir. Suposo que estem tots igual, mig desfets a la cadira de tanta calor que fa. Us entenc, a mi em toca passar pel congelador cada poc perquè el flotador abdominal no faci riuada. La vida. Feu bondat, beveu aigua i recordeu sempre que...no és el menjar el que engreixa, sinó vosaltres, assumiu-ne la culpa, home ja! Ah, i SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!