Ser català, ser garrepa...i fer magdalenes

Diuen que els catalans són garrepes. Jo dic que són estalviadors. Som. I que ens agrada aprofitar les coses, sobretot quan les comprem per fer-les servir - o consumir-les - i al final, resulta que no ens agraden. A veure, siguem raonables: si ja ho has comprat, quin servei hi farà, dins del camió de les escombraries? Cap. Doncs no siguis soca i reaprofita-ho! No està tan de moda això de donar una segona vida als nostres objectes quotidians? Qui diu que no podem fer-ho amb el menjar? Jo no. Tubercles, us presento unes magdalenes de segona mà.


Veureu, fa un parell de nadals, al meu pare li van regalar una caixa de cerveses artesanes i, entre elles, n'hi havia una de negra que no em va desagradar. D'entrada us dic que no bec. De fet, puc comptar amb els dits d'una mà - i me' sobren - les vegades que bec en un any. La cervesa en qüestió tenia cert regust a café amb llet - o té negre amb llet, que té el mateix gust i color que el tallat - i va despertar la meva curiositat. Bé, tampoc penseu que em va deixar desesperada per prendre'n una més...ni de flowers; han passat dos anys fins que n'he tornat a tastar. Cervesa, vull dir. I no me la vaig ni acabar. Quan? Doncs per Sant Joan. Vaig comprar dues llaunes de Guinness negra, per provar, per fer alguna cosa diferent. No sé, digueu-ne gosadia si voleu - ha ha - però se'm va ocórrer que podria ser bona idea o, com a mínim, no dolenta del tot. Bé, si ho arribo a saber, m'estalvio el parell d'euros que em van costar. La vaig trobar - Gru, Shira, si esteu llegint això, no m'odieu gaire - dolentíssima i no volia repetir experiència. Per tant, a la nevera es va quedar però, com dic més amunt, als catalans ens agrada treure profit d'aquelles coses que ens costen calerons - que no són difícil ni poc d'aconseguir - i no llencem res.  això intentem. Atès que no sóc a casa durant els àpats perquè la feina em reclama, em toca improvisar per les tardes. I avui he improvisat unes magdalenes de cervesa negra amb crema de mantega a la cervesa. Pim, pam! Vaja, improvisar, improvisar no, que la recepta l'he treta d'internet - jo no sóc els de Masterchef, a mi m'esbronquen d'aquella manera i els llanço el plat pel damunt...després marxo fent la croqueta i aquí no ha passat res! - però la idea es manté.

El meu pare i jo ja les hem tastades i l'expressió de "Collons, ja ho ha tornat a fer" del meu pare no ha tingut preu, hahaha. Quasi semblava que li fes ràbia que hagin quedat bones. Com qui aposta al cavall guanyador i, quan guanya, s'ho pren malament. És estrany. Rar. Singular. I la meva germana, la meva estimada germana no les podrà tastar fins demà.

I parlant de la meva germana - bé, parlar és un dir, que escric sota censura imposada per la dictadora dèspota aquesta que comparteix cognom i pares amb mi - qui no vol ser ni mencionada al bloc - però s'haurà de fer fotre perquè, mentre no incompleixi els límits de la seva repressió informativa, diré el que em roti -, només vull dir que estic molt orgullosa d'ella per tot el que està aconseguint - que no és poc per algú que acaba de sortir de la carrera i que, donada la situació de merda actual que viuen els acabats de graduar i els que ja fa anys que ho estan, és tot un luxe - i que, si em deixés, escriuria glòria divina sobre tot el que fa però com que és una tirana esclavista, no puc. I per tant, no puc presumir de germana davant del món sencer i deixar-vos a totes i tots amb la mel a la boca. PU-TA VI-DA, TE-TE! Vosaltres ho trobeu normal? Rància. Sí, a tu t'ho dic, Ermana!

En fi, que mai plou a gust de tothom. Sobretot dels ciutadans de Barcelona, als qui se'ns va prometre pluja però només hem vist quatre núvols mal posats que se'ns han espolsat els pixats al damunt i encara gràcies. Jo vull veure aigua, que tanta sequedat m'està crispant els nervis! Si volgués veure plantes seques, marxaria al desert a veure cactus. I que hi hagi qui encara nega el canvi climàtic...és per clavar-los una bona bofetada amb la mà oberta. I després començar a córrer perquè la host de guardaespatlles que et caurà al damunt serà considerable.

Pròximament, més. Fins aleshores, recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

La massa crua estava tan bona que...bé, ja ho veieu: a cullerades! xD

Comentaris

Els Tuberclefòssils més visitats

Una tarda al CosmoCaixa 2

¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Un monstre ve a insultar-me