¡Oh, oh, flores! ¡Que bonitos colores! - Hermes

Aquest cap de setmana comença l'Abril, la primavera de debò podríem dir-ne, que tots sabem que això del mes de Març ha estat un gran fail amb totes les lletres. I la primavera sempre porta aires de canvi, sobretot en tema d'al·lèrgies. Jo no en pateixo cap, cap associada a l'època de l'any (les meves són aestacionals i gran part d'elles relacionades amb la falta d'empatia social i el disgust pel contacte amb altres éssers humans), però això no evita que em solidaritzi amb els que sí en pateixen, o que ho faci el meu cos - a qui li encanta anar per lliure -, i se'm posin els ulls com pilotes de ping-pong cada vegada que passo per sota un fals plataner. I no per la seva majestuosa (?¿) bellesa, més aviat per les maleïdes llavors i el seu terrorífic sistema de dispersió aèria, eeeeeecs. En fi, que em desvio.

La qüestió és que - música de Joc de Trons de fons - aquest Abril torna la nostra parella no-som-gais-però-tsk-va-sí preferida! 

Com diria en Kiba, "¡Ai, no sé, mira a ver si ya llegan!". Donc sí, amics, sí arriben! La gran estrena del 2016 començarà a emetre aquest dissabte. Wait, del 2016? Sí, estava previst que Shingeki tornés el 2016 però, igual que va passar amb Digimon Tri, els productors han fet el que els ha sortit del tubercle i ens han tingut un any a punt a punt d'assaltar Mur Maria per compte propi. Però s'ha acabat, a partir de dissabte podrem gaudir de la nostra ració setmanal de Levi Heichou! Aquí el cartell promocional.

I això no és tot. De fet, la raó principal que estigui escrivint això és... UNA ALTRA! Raó, vull dir. Fa uns dies, i via whatsapp, un amic va deixar un link molt especial a la nostra disposició (meva, estic segur que sóc la única que se l'ha mirat... tot i que no he entès res xD), un link que, per una banda, m'ha fet sentir poc jove - en termes relatius, en termes absoluts sóc una nena de bolquers i en termes psicològics hauria d'estar tancada sota clau - i per l'altra, m'ha alegrat el dia - efectivament, l'eufòria encara dura -. De què parlo? D'això.

Torna Yu Yu Hakusho?! No, per desgràcia. Ara, tampoc hi hauria res nou a explicar, l'anime és molt fidel, només se salten un parell de capítols al final i... meeeeh, no fan mal a ningú. Anyway, deixant de banda la principal atracció que suposa aquesta imatge, la notícia és que aquest any és el 25è aniversari de l'emissió de l'anime, que va estar en antena entre el 1990 i el 1994. Casi na. I què vol dir que se celebri aquest aniversari? Doncs, per començar, que els de Pierrot saben molt bé què és un anime insígnia. Hi ha programades activitats, conferències, un nou videojoc i un café, un puto café temàtic sobre Yu Yu... I JO A BARCELONA! IN-JUS-TÍ-CIA! Quan me'n vaig assabentar, no sabia si plorar d'alegria o de pura ràbia i enveja. Vaig optar per descarregar-me la imatge i mirar embadalida el meu pèl-roig preferit, tal que así.

Això va fer que em planteges qui collons és l'estilista d'en Kurama: la majoria dels dies no sé si és un geni o està com un llum de carbur.

Per sort, la web també promet una secció de marxandatge que, espero, obri aviat. És clar que jo dic molt i després em quedo amb les ganes, però quan hi ha en Kurama pel mig, no se'm pot infravalorar. Tot i així, és una llàstima que aquestes coses no passin aquí. Coi, seria la dona més feliç de l'univers. De l'existència sencera si pogués prendre un te en un bar dedicat íntegrament a en Kurama: taules, cadires, parets, tasses, tovallons, estovalles, coberts, cortines, sostre, terra, portes, finestres... tot, ABSOLUTAMENT tot, tapa del vàter inclosa! Probablement em pixaria al damunt abans que usar el Kuramavàter, però això ja és un altre tema. El cas és que, quan et falta en Kurama, tens Shingeki. Un pobre consol però n'he vist de pitjors.

Així que ja ho sabeu - més música de Joc de Trons in crescendo - SHIN-GE-KI! Apa, fins aviat. I recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS! Però mai superareu en Kurama!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Podeu trobar la imatge sense modificar aquí.