Refregant-se amb l'àrab - Capítol 03: Bromes entre germanes que els altres no entenen

Molt bon dia a tothom (i molt bon cap de setmana per avançat). Avui no m'estendré gaire, l'anècdota d'aquesta setmana no dóna per a molt (la meva font de moments còmics cada vegada me'n proporciona menys; si el ritme segueix així, hauré de tancar secció...) però té el seu punt.

Qualsevol que tingui germans, sabrà que hi ha bromes compartides que són exclusives d'aquesta relació tan estranya que la natura permet. Comentaris, gestos, accions que, vistos per un estrany, són motiu més que de sobres per trucar a St.Boi i demanar habitació V.I.P. No obstant, és un toc de bogeria sa i, que collons, mola. Doncs bé, aquesta és la meva història.

Me germana sempre ha sabut com fer riure a la gent. És un do. Ella diu que no, que no té gota de gràcia però els meus pares i jo discrepem. I com que som tres contra un, guanyem nosaltres. Per tant, sí, és divertida (i si fos una mica menys tímida, ja l'hauríeu vist a El Club de la Comedia) i s'ho sap fer venir bé per trobar-li la volta a qualsevol cosa i/o situació. A més, imita molt bé els accents. Jo, en canvi, no en tinc ni idea: el meu do humorístic es limita a arrossegar els altres a les riallades com a conseqüència de la meva pròpia manera de riure (mescla entre gos afònic i porc a mig escorxar - i sí, sé perfectament com sona un animal a l'escorxador, dormir en un quart pis a l'estiu no n'ofega els crits-). Sigui com sigui, entre me germana i jo riem molt. I això ens porta al tema de les riallades, que sol oscil·lar entre les situacions realment gracioses i les absurdes més estúpides que us pugueu imaginar; entre elles, l'accent àrab fals de la meva germana i la seva obsessió per adjudicar noms àrabs a la gent. Jo, per exemple, i segons l'època de l'any, sóc l'Ahmed o en Rashid. I aquí ho tenim.

Dimarts passat, a classe d'àrab, el professor els va donar una sèrie de noms per a llegir en veu alta i practicar la lectura de l'àrab SENSE VOCALS perquè, sí amics meus tots, a l'hora d'escriure, l'àrab es menja las vocals, ZASKA! No és prou complicat el seu sistema d'escriptura que, a més, es desfan d'allò que els molesta. Pel que m'ha dit l'experta en àrab de la família, només per la combinació de consonants i el context, ja pots deduir què hi posa. Ole! En fi, que els noms que els van donar no duien vocals, així que havien d'intuir què hi deia. El primer va ser Fatima, després li va tocar el torn a Mohamed i, quan ja semblava que seria un dia normal... m'arriba això al whatsapp:

"Ahhh hirmana ya zi izcribir rashid in morito!!!"

Un dels noms que li havia tocat llegir va ser Rashid. Però aquesta no és la anècdota, no. La conya de tot plegat és que, quan el va llegir, i com si em tingués a mi al davant, va fer-ho amb accent àrab! Com si fos a casa. Lògicament, els seus companys es van partir el cul de riure i va haver d'explicar a corre-cuita que era una cosa entre nosaltres dues perquè no la prenguessin per sonada. El que no sap és que l'etiqueta de sonada ja la té xD.

Vaig riure tant quan m'ho va explicar. Si és que, a més, m'ho puc imaginar perfectament: les mans, la veu, la mirada, l'expressió de la cara, hahahahahaha. Per veure-ho, de debò. Com diria en Pedrerol...

I ja, per acabar, dos noms: el famós Rashid i el nickname que el professor ha atorgat a me germana.

"Rashid - رشيد "

"Latifa - لطيفة (amable, simpàtica)"

Si fos jo, i després de la demostració de dimarts, canviaria això de "simpàtica i agradable" per "trastornada mental de collons" o, segons Google Traductor:

"Majnun - مجنون (boja)"

Ell sabrà xD.

Jo ho deixo aquí, que estic molt entretinguda amb els Hama Beads. M'agradaria ensenyar-vos què he fet però no vull córrer riscos innecessaris, tot i que sé positivament que me germana no es miraria el bloc ni que li paguessin un sou, hehe. Apa doncs, porteu-vos i recordeu que... la setmana vinent hi ha pont, FIESHTAAAAAA! Ah, ja, i que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!