Segon dia: fes-te mirar les redaccions.

I qui diu redaccions, diu capacitat de síntesi i d'expressió escrita, perquè Déu n'hi do el foli de paper que vaig malgastar el dilluns. Em sap greu per l'arbre-mare que el va parir.

Us faig un petit resum: dilluns 26 varen començar les classes a la EOI de la Vall d'Hebron. Fins aquí tot correcte. Vaig agafar les meves coses, vaig anar fins allà, vaig escoltar la Sílvia (i, sorprenentment, la vaig entendre), vaig fer les activitats parlades típiques del primer dia de curs (ni els de 5è ens en lliurem) i, com a colofó final (que ja m'esperava perquè em conec la Sílvia), l'activitat escrita. Bé, si us digués que un alumne de primer ho hauria fet millor que jo, no mentiria gaire. Aquell text va ser una escabetxada! En quatre anys mai havia escrit quelcom tan penós. Encara sort que només era una mini presentació perquè si d'aquell text depengués la meva permanència a 5è... ja podria fer les maletes. En fi, m'agrada entrar per la porta gran.

Ahir, però, vaig decidir que les coses s'havien de fer bé i que un estiu d'autocomplaença no podia ser excusa. Tot el sant dia pensant com podia eximir-me per la meva bofetada a traïció a la llengua de Gohete... i la Sílvia ens demana un mini text que expliqui en poques paraules, 50 com a molt, què significa per a nosaltres el terme "das Heimat", pàtria. Hola? Pàtria? De debò? Amb prou feines sé com explicar-ho en català, com esperes que ho faci en alemany? És una broma, oi? Doncs no, no ho era. Tota la tarda "pàtria amunt, pàtria avall" i la Nalataia no sap com culleres explicar què vol dir pàtria per ella. Ole.

Per descomptat, no recordo tot el que vaig escriure. Ara, la frase final m'ha quedat grabada a foc. I no és de les millors... ni tampoc de les més humils que he escrit. Mentre l'escrivia, hi havia una veueta dins meu que em deia "Segur? No, no, no, pensa-hi: segur?". La vaig ignorar i la molt filla de tubercle m'ha estat torturant des d'aleshores.

Fos quina fos la meva definició de "das Heimat", en vaig llegir una que és mil cops millor que la meva i la qual m'he apropiat amb tota la meva cara catalana. Diu així:

"Heimat kann man nicht vererben. Sie ist in meinem Kopf. Und sie ist in meiner Seele".

I vindria a ser: "La pàtria no es pot heretar. La porto al cap. I la porto a l'ànima." Close enough. Això de la pàtria pels alemanys és un tema sensible. Tan sensible que tenen dues paraules diferents que defineixen el concepte. La primera, "das Heimat", que vindria a ser la pàtria per sentiment, aquell lloc que sentim que és casa nostra, encara que no hi hàgim nascut o crescut. I la segona "das Vaterland", la nostra pàtria per naixement. I aquí podríem fer molts símils que incloguessin les paraules Catalunya i Espanya, però me'ls estalviaré.

D'aquí uns dies un explico què li ha semblat a la Sílvia la meva frase estrella sobre "das Heimat". Promet.

Fins aleshores, porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!