Nalataia, Mare Tubercle

Eh que abans us comentava que avui estava força desmotivada? Bé, doncs sóc una persona que es mou per impulsos, i aquests solen ser bastant simples. Ja ho sabeu, no sóc gaire complicada: a mi em regales una piruleta i sóc feliç, així de fàcil. I com que sóc tan simple, és molt senzill animar-me, per exemple, amb una tassa de te calentona. I això he fet: prendre'm una bona tassa de te mentre estudiava alemany i, vés per on, oli en un llum! Ara estic d'energia fins al cul, cosa que no vol dir que us escrigui un monòleg de metre i mig: NO. Però sí us faré una recomanació (recordeu quan feia recomanacions a tort i dret? Jo tampoc) . A TV3, tots els diumenges, després de les notícies, fan un petit espai dedicat a la xarxa que té per nom "Espai Internet". Molt sovint, les pàgines que hi surten i les aplicacions que presenten no m'importen i/o interessen el més mínim però, coses de la vida, avui hi feia un cop d'ull i he vist una entrada sobre una web que oferei

Habemus Stegosaurus! Ja ha nascut, per fi ha sortit de l'ou, tot i que li va costar una mica. De fet, em vaig sentir molt com el Dr. Grant quan ajuda al velociraptor a sortir de l'ou: jo també vaig haver d'enretirar la closca perquè no hi havia manera que ell sol se'n sortís xD . S'ha passat dos dies de més en aigua, a veure si així creixia un xic més... i ho ha fet, però la diferència tampoc mata. Ara només li falta nom i lloc a la meva habitació. Oh, i esperar que no es deshidrati i quedi fet una pansa. Per cert, és més bufó al natural, tot i que de cara fot força por. I és tou, potser no com una esponja però si com una gelatina molt dura. I llefiscós. De fet, quan vaig llençar l'aigua on el tenia mentre era a l'ou, es va formar una escuma comparable a la que fan els cigrons o les llenties cuits i envasats. Molt estrany. Tubercletes i Tuberclets, avui estic molt desmotivada, tantíssim que, quan he anat a votar, m'he estat cinc minuts

Wir befehlen zu viel. Wir gehorchen zu viel. Wir leben zu wenig. "Eine Leichenrede" - Kurt Marti Jo hi afegiria un "Wir arbeiten zu viel" també perquè, mirant el calendari, això és el que faré fins a mitjans de Gener: treballar, treballar i mortificar-me les festes. El treball ens fa lliures, diuen. Sí, segur. Faré més hores que un rellotge. Damn life. I jo que volia gaudir d'un Nadal en família (que no la meva, sinó els meus cosins petits) ... doncs dues pedres: ni nens ni res. S'ha de tenir mala sort. Whatever. Canviant de tema, i de registre, us vaig explicar que m'havien regalat un ou de dinosaure? No? Ja pot ser; tinc tantíssimes coses pendents d'explicar o que voldria explicar però que, per una raó o l'altra, mai surten a la llum, que no sé què he dit i què no. Total, que pel meu aniversari em van regalar un ou d'aquells que poses en aigua i, passats un parell de dies, surt una bèstia prehistòrica. Doncs bé, fins ahir