El selló del diable

Aquest matí he sortit una altra estoneta amb la bicicleta i, tot i la distància recorreguda, sembla que les meves cames porten bé l'esforç. De moment. Tampoc m'hi he matat gaire, no us penseu, ni sóc ciclista ni vull ser-ho (algun cop us he fixat en les cames que tenen?!) però el passeig ha pagat la pena. A més, un cop dominat el truc dels pinyons i les marxes, tot ha estat fàcil i simple, sobretot les pujades, les poques pujades que m'he trobat. Tot i que la primera que he fet, sense canviar de marxa ni res, ha tingut com a conseqüència un lament trist i dolorós dels meus quàdriceps. Pobres, no s'ho mereixen. Però ha estat agradable, sobretot per la fresca que passava, no com el cap de setmana passat, que feia un sol de justícia i jo, feliç de mi, vaig sortir amb pantalons llargs a fer la volta al barri. Una mica més i se m'enreda la llengua a les rodes de tant que em penjava...

Tot i així, jo volia parlar sobre el selló. El selló? Sí, la punta de fletxa aquella incòmoda on hi posem el cul té nom, i en català és així d'estrany. M'agradaria saber qui la va idear i quin era el seu estat mental el dia que la va dissenyar i va decidir que seria pràctica i eficient, com a eina de tortura vull dir, perquè com a seient és una porqueria. Mira que m'he assegut a cadires incòmodes, començant per les de l'escola i acabant per les de la uni (dues planxes de fusta sense curvatura ni res, total, per a què vols cadires ergonòmiques si el 75% dels alumnes no van a classe?), però era estrictament necessari que les de la bicicleta t'esquincessin l'ànima en el procés? És a dir, la punta del selló està molt mal parida, i jo sóc dona, no em vull ni imaginar que els fa el seient de la bicicleta als homes; ha de ser infernal. A més, no és prou contraproduent de per si la posició per a l'esquena? És que no sabem viure sense complicar-nos l'existència? La idea és que el cap del fèmur no estigui en angle recte respecte al terra per, així, millorar la pedalada i estalviar-nos energies i esforços. Ha d'haver-hi angle, no sé quin, però ha de ser-hi. El problema és que això ens allunya del manillar i ens obliga a inclinar-nos o, en la majoria dels casos, que sol ser el de tothom perquè de ciclistes aficionats n'hi ha a carretades, a corbar l'esquena, destrossant-nos les lumbars i incrementant el nombre de persones que visiten les urgències per atacs de ciàtica i, parlant clar i català, el nostre sistema sanitari no està en el seu millor moment. De fet, és un misteri com encara se sosté després de totes les retallades i putades que els han fet als metges i a tot el personal sanitari en general. És sorprenent que encara no hagin sortit per les notícies cirurgians, bisturí en mà, carregant en massa al Parlament i destrossant jugulars i venes femorals al seu pas...

Podríem fer com el tarat mental d'en Midousuji? Podríem, si fóssim capaços d'aguantar l'equilibri damunt la bicicleta en una posició així i les nostres extremitats fossin tres cops més llargues del que actualment són. Ara, crec que aquests no són els plans que l'evolució té per a nosaltres. Digueu-me agosarada.

Jo és que no m'hi veig...

De vegades, ens hauríem de parar a pensar si tot allò que l'espècie humana ha ideat és útil, com la batamanta. Existeix cosa més inútil al mercat? Coi, si tens fred, fes com les cebes i posat capes i més capes al damunt, però no siguis ridícul, que qualsevol et pot fer una foto i deixar-te en evidència davant de tothom, home! Una mica de decència, punyeta!

Whatever, me'n vaig a dinar, que hi ha gana. Porteu-vos bé i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! I que en Gallowglass val un Imperi. O dos. O més. Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!