Complicitat d'amagat

Segons l'IEC, el terme "robar" implica apropiar-se d'una cosa que no és nostra amb violència i/o engany, a banda de fer-ho d'amagat si les circumstàncies són favorables. "Pispar", en canvi, és el mateix però sense les hòsties ni les mentides. Sigui com sigui, el cas és que algú s'endu una cosa que tenies tu i, per bé o per mal, ni te n'adones. A no ser que ho faci davant la teva puta cara i pretengui fer-te'n còmplice.

Això és, a grans trets, el que em va passar fa relativament poc en un lloc de la Terra, el nom del qual no vull mencionar. 

L'anècdota, perquè no és res més que això, per sort, tot i que poc li va faltar per ser portada dels diaris, gira al voltant d'uns elements, diguem-ne "X" que, en el seu conjunt, formen un element major, diguem-ne "Y". Doncs bé, resulta que una excepcionalment calorosa tarda de Juliol, i no serà perquè no n'hàgim tingut, una parella d'edat entre la menopausa i la calvície tardana va entrar a la Boutique a comprar elements X. Com us deia abans, d'aquests elements X, en va sorgir un de major, un element Y. Quan la parella va considerar que l'element Y ja feia prou patxoca, van volar pagar-ne el preu. Tot correcte. O no. Un cop vaig tenir l'element Y a les meves mans, el senyor d'edat entre menopausa i calvície tardana va resoldre que la vida sense riscs no valia la pena: volia delinquir. I ho volia fer davant meu, amb el meu vist-i-plau. Amb dos collons. Llàstima que a mi, amb els collons per davant, no se'm pot convèncer. Ni convèncer, ni amenaçar i, per descomptat, tampoc robar. O pispar, com vulgueu.

El senyor volia endur-se per la cara un element X. De fet, va tenir la poca vergonya de dir-me "I aquest, cap el pap" mentre m'encarregava de l'element Y. Jo, amb sorna i gràcia, li vaig dir "No, home, primer l'he de sumar a l'element Y", i ell va contestar "No, aquest per a mi, no cal que el passis per l'element Y". Òbviament, la meva cara va ser un poema, i un d'aquells amb molta sang i budells per tot arreu. Li vaig intentar explicar que no, que això que volia fer no es podia fer. Vull dir, és com si jo vaig, jo què sé, al Zara i em compro dues samarretes i m'enduc una tercera davant dels nassos de la dependenta i li dic "No, aquesta no me la cobris, que ja me l'enduc posada". Au, va! Doncs el senyor es va ofendre! Va tenir la barra de dir-me que "És la primera vegada que, després de pagar [cosa que encara no havia fet] un element Y, no em deixen endur-me un element X!". Serà culpa meva que a les altres botigues li prengui al pèl a la gent com millor li sembli a vostè?! I a mi què m'explica si a altres llocs es pot endur un element X sense pagar-lo, aquí no, i menys amb la meva col·laboració i complicitat! Què s'ha pensat, que em mamo el dit?! Doncs vés, es veu que sí que s'ho va pensar. Total, que va marxar fet una fura (que no fura-dat... eh! eh! eh!) perquè no va sortir-se amb la seva. I a mi em va quedar una cara de gilipolles que feia goig i tot de veure, sobretot, després d'haver de sentir com em deia "Doncs ja te'l pots quedar, el puto element X. I que et vagi ben de gust, xata". La veritat és que, després d'aquest comiat i la topada lingüística prèvia, l'ús del placatge al més pur estil rugbi català estava totalment legitimitat. Llàstima que em vingués al cap de tornada a casa, quan encara seguia donant-hi voltes. Llàstima que encara em segueixin venint al cap mètodes de venjança eficients i discrets perquè, mal que em pesi, això vol dir que sóc massa bona pel meu propi bé. Qui, sinó jo, seguiria removent els sediments per una cosa com aquesta quan, és més que lògic i evident, que la culpa no va ser meva?! Per què ha de ser tan perepunyetes, la meva consciència?! Què li he fet?! Bullshit.

Total, que aquest incident em va fer pensar en les munions de turistes imbècils que es passejaven pel Botànic, preguntant estupideses i intentant col·lar-se sense pagar ni un euro. Com el cop aquell que un parell d'argentins, o italians, ja ni me'n recordo, va intentar lligar amb mi perquè els deixés passar gratis. Mira, no els vaig girar la cara perquè em feia mandra sortir de la taquilla i perquè sóc massa legal per fer desaparèixer un full de reclamacions, que sinó, se n'haguessin anat calents a l'hotel.

I així va ser com va anar: un intent de furt amb complicitat d'amagat inclosa fallit. A mi, les bromes justes. Bon cap de setmana a tothom i recordeu sempre que SOU TOTS MOLT MACOS!! Menys alguns funcionaris indesitjables.

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Wir alle wissen, was los ist, oder?