Estrelles a CosmoCaixa

Ser jove té les seves avantatges. Moltes, però no les enumerarem totes, no fa falta. Quedeu-vos amb la idea que, si tens el Carnet Jove de La Caixa, els museus de la mateixa entitat són gratuïts. Això vol dir que si no vas a veure regularment als capibara del CosmoCaixa perquè no se sentin sols sense la teva companyia és perquè no vols. Així de clar i català. Jo sí sé aprofitar les oportunitats (com a mínim, aquestes).

Divendres vaig anar al CosmoCaixa amb me mare. No recordo si us havia comentat que, la setmana anterior a aquesta, vaig estar al Caixa Fòrum mirant-me la exposició de Pixar. Bé, el cas és que el mateix dia que vaig llegir al ElPeriòdico que feien una exposició de Pixar, també vaig llegir que en feien una sobre noves tecnologies, superpoblació i coses semblants al CosmoCaixa. Així que vaig fer doblet. De fet, les coses van anar com van anar perquè a la expo de Caixa Fòrum no deixaven fer fotos i jo em vaig quedar amb les ganes de fotografiar els models d'en Wall-E i la Eva. Casualitats de la vida, a la expo de CosmoCaixa hi havia dos models dels mateixos personatges que sí es podien fotografiar. Ho sé, l'excusa és una mica pobra. 


El títol de la exposició és aquest que veieu: molt subtil, tot plegat. És la enèsima exposició sobre canvi climàtic,  sostenibilitat, malbaratament de recursos, etc, que intenta conscienciar-nos sobre l'estat del nostre planeta i la necessitat de fer alguna cosa. No diré que no és necessari però no crec que sigui la gent del carrer la que necessiti aquestes lliçons d'humilitat; per una vegada, s'hauria de provar amb els governs, per variar. Hi havia coses força interessants a la exposició i era molt didàctica: pantalles tàctils a carretades, exemples molt gràfics i senzills, pantalles de televisió mida armari de Narnia amb un senyor que t'explicava de què anava cada secció, etc. Estava  molt ben muntada, això se'ls ha de concedir.

Una de les àrees en les que estava dividida la exposició parlava sobre l'increment del nivell del mar. Aquí veies com quedaria Barcelona en un interval de 80-85 anys si el nivell de l'aigua pugés a certs nivells. Una de les pantalles et deixava seleccionar tres escenaris possibles: negatiu, neutre i positiu. I també un interval d'anys: 2020, 2050 i 2100. En funció de les combinacions possibles, els resultats eren diferents. Òbviament, a mi m'agrada portar les coses a l'extrem, perquè sóc així de catastrofista. El primer escenari que vaig triar va ser 2011 negatiu. Barcelonines i barcelonins, oblideu-vos dels viatges en avió... perquè ens quedarem sense El Prat! I si creieu que viviu massa lluny del mar, no passeu ànsia, el mar vindrà a nosaltres! Les Glòries passaran a ser la nova Barceloneta! Tots els que viuen de Avinguda Diagonal avall estan fotuts, més els valdria començar a estalviar per una llanxa que no pas pensar en les properes vacances. Una altra dada curiosa era que l'entorn metropolità de Tòquio l'any 2100, per exemple, veurà reduïda la seva població a la meitat de l'actual mentre que Barcelona City la duplicarà (òbviament sempre segons el worst case scenario). Una exposició entretinguda.

Mireu, manera fàcil d'explicar l'escassetat del sòl i la falta de recursos:


A un adult no li hauria, repeteixo, hauria de fer falta que li expliquessin així, evidentment, això és una exemplificació simple que té com a objectiu arribar als nens. Curiosament, els més sorpresos eren els adults, ni que no haguessin vist mai ninots del Playmobil!

No només hi havia crítica a les coses tal i com són ara, sinó que també es proposaven algunes solucions. Majoritàriament, aquestes feien referència a la manera d'organitzar les ciutats, els seus recursos, residus, etc. Hi havia molts exemples: esbossos de ciutats futuristes, retrats de ciutats destrossades per l'empremta de l'home (artistes, sempre tan negatius), etc. A mi em van agradar molt aquests dos models de ciutat futurista i ecològica, sobretot la segona, la vaig trobar molt original:



Hi havia altres exposicions, a part d'aquesta. I una d'elles tractava sobre el Soyuz 2 i l'Ivan Istotxnikov. Resulta que aquest bon home va morir mentre duia a terme l'acoblament en òrbita de la nau on viatjava amb la nau que l'esperava (Soyuz 3). El cas és que, tot i que la nau es va recuperar més tard, ell ja no hi era, cosa que no va agradar a les autoritats soviètiques, que no varen voler reconèixer que alguna cosa no havia sortit bé. Els feia vergonya, vés. Total, que van manipular fotografies i informació per a amagar el fet que havien perdut un dels seus. La exposició Sputnik: l'odissea dels Soyuz 2 explica aquesta història: s'hi poden veure les fotos trucades, els documents, retalls de notícies, etc. A més, hi ha una mostra de meteorit, acompanyada d'estrictes mesures de seguretat:


Per raons evidents, no vaig poder fotografiar el meteorit, ja se sap: mòbils i radiació extraterrestre no són una bona combinació. Però si vaig poder fer una foto molt bonica de l'espai sideral!


La tercera exposició que vam visitar anava de ciència. Literalment. Es deia Top Ciència i a l'entrada hi havia una pantalla gegant on t'hi podies fer una foto sostenint algun element relacionat amb la ciència que triessis, a saber: biociències, ciències naturals, enginyeria, física, etc. Naturalment, a la meva foto m'hi acompanya una doble hèlix molt bufona, tot i que la meva expressió és d'escepticisme total. És clar que li va costar un colló fer-me la foto i em vaig cansar ràpid de posar. Però va ser entretingut. 

La llàstima va ser que, després de dues hores i mitja veient exposicions, no vaig tenir temps per a saludar als capibara ;___;. Ni tampoc als caimans, amb les ganes que tenia de fer-los una foto perquè els meus cosins petits els poguessin veure (és que l'última vegada que van anar a visitar-los, els molt punyeters es van amagar Ò_Ó). I què vol dir això? Que la setmana que ve hi tornaré per dir-los "Hola!".

Fins aleshores, no feu res que no hagi aprovat abans un comitè d'experts en caigudes sense dolor! Si seguiu aquesta senzilla regla, tot us anirà rodó i sereu per sempre més MOLT I MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

LA foto. Només faltaria haver anat fins allà i no haver-la fet. JA!

Comentaris

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda