Curryyyyyyyyyyyyy!

Hi ha poques coses millors que acabar de sortir de la dutxa. Molt poques. Aquesta sensació d'estar net, fresc, de no enganxar-se amb tot i tothom... mmmmh! Jo no ho canviava per res! Ara mateix estic a la glòria. I entretinguda.

No sé si us sona que, per Nadal, els meus pares em van regalar unes maquetes d'uns tiranosaures de fusta. Bé, de fet, no va ser per Nadal sinó per Reis. En qualsevol cas, el resultat és el mateix: dues maquetes simples (molt simples) per a muntar i pintar. Però m'ha faltat el temps. Fins ara, mwahahaha!! Ara que ja no m'haig d'amoïnar més pel màster o per l'Alemany (by the way, ja tinc la matrícula feta pel pròxim curs... alumna de tercer, encara no m'ho crec), em puc posar a fer altres coses totalment innecessàries i estúpides com muntar maquetes, escriure GranOtaku o mirar-me el fons d'escriptori si em surt de la ceba; el temps JA no és un problema per a mi, yujuuuuuuuuuu!

Resumint: divendres passat, després de dinar, em vaig tancar a la meva habitació (cosa que no m'agrada gens però no hi ha res que em molesti més que empassar-me el fum del tabac dels meus pares, és horrorible! El problema és que, després d'una estona, em rosteixo i ni el ventilador ni la finestra oberta ajuden gaire... maleïts fumadors, algun dia em prendré la meva vendetta i ja veureu, ja!) i vaig muntar una de les dues maquetes. Segur que no et va costar pas gaire... una meeeeeeeeeeerda! Vull dir, sí, em va costar poc però no perquè les instruccions fossin gaire clares, bàsicament, perquè no n'hi havia. Va ser tot intuïció... i molta barra; encara sort que tinc molta experiència muntant mobles de l'IKEA. Evidentment, alguna cosa havia de sortir malament, sinó, quin sentit tindria explicar-vos tota aquesta història? Doncs sí, va haver-hi una cagada d'aquelles de llibre. O de falta de llibre, d'instruccions en aquest cas, perquè si n'hagués tingut un, potser hauria pintat abans de muntar i ara no estaria amb el bitxo desmuntat damunt la taula del menjador esperant que les peces s'assequessin. Però l'experiència és un punt. I amb el pròxim no cometré els mateixos errors; la pròxima vegada seran diferents. Paraula.

Bé, entrem en matèria. Aquest és un dels meus petits.

Molt complicat no és... però com no encaixin les peces, vas arreglat. I a algunes els va costar força, suficient com per fer-me patir pel meu més que probable excés de força mentre les muntava (no és que sigui Miss Força 2014 però aquestes coses tan fràgils...). En qualsevol cas, el tiranosaure estava acabat. Ara només s'havia de pintar. I aquí va venir el problema; em va tocar desmuntar-lo per pintar-lo ;__;

Resultat final... aquí el teniu: el tiranosaure psicodèlic!!

No, no és vermell i groc, sinó TARONJA i groc. Què esperàveu? xD

Encara falta repassar algunes parts i deixar-les en perfecte estat de revista però fa el fet. Maco, eh? Sí, a mi també em té enamorada. Ara li haig de buscar un lloc, cosa molt més complicada. En fi.

Segur que us esteu preguntant perquè, tot i només ensenyar-vos els meus dinos macos, el títol del post es diu "Curryyyyyyyyyy!". Què voleu, la resposta curta i lògica o la llarga i sense sentit? D'acord, d'acord, la segona.

Per on podria començar... ah! Fa XX + Y anys va nàixer la Nalataia, tota ella carn rosada i galtes. Sense que ningú se n'adonés, un cop d'aire maliciós li va retòrcer el cervell i li va deixar fet coca. Des d'aquell moment, la Nalataia no carbura com una persona normal i això la converteix en una ésser extraordinari, com aquells que anuncien Aquaruis, però sense necessitat de posar-se cega a beguda isotònica. Per a no desentonar entre la població, el seu cervell privilegiat de minorista va prendre la iniciativa i el control, cobrint totes les seves accions i paraules amb un vel de mediocritat només comparable a la personalitat d'una col-i-flor. Però, a vegades, la magnificència surt dels racons més amagats i deixa empremta al seu voltant; com la vegada que va decidir mostrar al món la seva gran afició per la rebosteria: des d'aleshores no passa dia sense que la seves neurones excepcionals la temptin a anar una passa més enllà. Sempre més però no millor, perquè seria abusar. Així, XX - 2Y anys després, la Nalataia es va apoderar d'un llibre de postres que li obriria les portes de l'Olimp culinari (tot i que és probable que, en la seva infinita modèstia, mai arribi a saber-ho). Una d'aquestes receptes, la mare de totes elles, li va cridar l'atenció. Però l'economia va aturar totes les seves expectatives i va haver d'esperar el dia idoni. I aquest dia ja arribat! Tubercles, amb tots vosaltres, les postres que culminen la obra de la Nalataia!!

A falta d'estris millors, bones són les neurones.

 Ah, calla, que això no explica el tema "Curryyyy!". Buff. A veure... ja fa la tira i mitja, vaig anar a sopar a casa de la Laia i ens va preparar quinoa amb curry (vés, la noia és àcida, què hi farem...). Em va encantar. El curry, que no la quinoa. Tot i que també. Vaja, que la part important era la preparació en si. I avui, aprofitant que m'han deixat més penjada que un fuet, m'he dit "Que collons!" i m'he preparat un dinar bo bo amb curry a cabassos, verdures, pollastre i quinoa. Mare de Tots els Tubercles, se'm feia la boca aigua cada vegada que em posava una cullerada a la boca. Per sort, i com que sóc molt bona persona, n'he fet de més per a la meva germana. I sé que li encantarà. Un nou mètode de xantatge a la butxaca, mwahahaha!!

Sí, té mala pinta però estava per llepar-se'n els dits.

I aquesta és la història. Tot clar, ara? Sí? Bé, doncs a veure Bo-Bobo, que tinc ganes de deixar la ment en blanc. A vegades tinc la sensació que se'm sobrecarrega massa. No sé, com si estigués fent trampa. O amagant alguna cosa. Bah. Ens veiem pròximament. I recordeu... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Us presento en Pero-Pero, el Tiranosaure. Eh que és bufó, ell? Aquí està
de visita al dentista xDD