Biologia o Filologia?

I bé, què us ve al cap? Hagués estat millor filòloga que biòloga? A jutjar pels resultats de l'examen d'alemany i per la nota final del curs... ich denke So.

Les coses com són: m'encanta la biologia. Els gens, els enzims, l'herència, l'evolució, els dimorfismes, les mutacions, les interaccions gèniques, tot. És un món a part; un que t'enganxa. La majoria de vegades, costa saber què estàs fent; costa interpretar què veus. Però és... màgic. Quantes persones poden dir "He vist un filament de DNA" i, realment, l'han vist? En directe? Poques, molt poques. Si, d'acord, tots hem fet l'experiment aquell de glopejar col·lutori. Tots hem vist la substància filamentosa i blanca. Però a pocs els ha importat que tot el seu ésser, tot allò que són i seran estigui allà dins, comprimit fins a extrems incomprensibles, comprimit fins a dir "prou". Ara, que les marques de la discoteca brillin a la foscor, és guai. Però, tot i així, pescar els filaments de DNA amb una vara de vidre és de conte de fades. Creure que allò tan petit ens defineix i ens controla és pràcticament un acte de fe. Afortunadament, és demostrable, cosa que no passa amb l'existència de Déu (Ciència 1 - Religió 0). Queda tant per descobrir... i són tan escasses les oportunitats. Per què trencar-nos el cap en descobrir una cura, o una vacuna, o l'origen multi-factorial del càncer X quan podem construir pisos de 30m2, vendre'ls com si fossin or i obrir una llibreta d'estalvis a Suïssa? No és comparable! Per què invertir en educar les generacions futures, en donar-los una oportunitat de saber més, de poder fer més que aquells que els han precedit quan podem evitar-los el patiment d'hores i hores davant dels apunts, d'hores i hores de pensament lliure i així adoctrinar-los i fer-ne xaiets desprotegits incapaços sumar 1 + 1? Quins són els beneficis de la educació? Zero, pel que es veu, encara que ningú ho diria tenint en compte la inversió faraònica de les famílies... en fi, schade! Com us deia, I'm loving it.

Ara bé, el dilema segueix vigent. M'hauria anat millor com a filòloga? Laboralment? No. Per desgràcia, en aquest país de merda on la festa i la xerinola tenen més pes que no la cultura i l'ensenyament, tan és la carrera que triïs. De fet, si no tries una carrera, millor; més control de les masses. Afortunadament, sempre estaran els rebels que voldran aprendre. Exactament, amics meus, els cultes som uns rebels. I mira que no m'incloc pas en les esferes altes de la cultura, eh? Però alguna cosa sé. Acadèmicament? Mai ho sabré. Però m'agrada pensar que sinó millor, igual. Com a estudiant en perpètua formació (sí, m'agrada estudiar, em motiva... i m'evita depressions, sobretot quan passo massa temps a casa sense fer res i em sento inútil i, i... bé, poc eficient), he de dir que els idiomes sempre han estat de la meva part, no com les matemàtiques, amb les quals sempre he tingut molt mala relació (no hi ha manera de fer-nos entendre). Només necessites una mica d'organització (cerebral, majoritàriament... encara que uns apunts nets i ben endreçats també ajuda), perseverança i un motiu: en el meu cas, haver pagat el curs per endavant. Si tens això, no hi ha idioma que no puguis completar. I si a més li sumes pàgines i pàgines de recursos gratuïts per Internet, la combinació és imparable. Vaja, que qui no estudia idiomes és perquè: 1) no s'ho pot permetre (i és una veritable llàstima) o 2) no té puta idea de que és estudiar. En alguns casos, hi ha una tercera opció: l'orgull. Però això és un altre tema. Total, que hauré de prendre nota mental i recordar, per a futures reencarnacions, que filologia també és una opció.

Ara, només espero no oblidar tot el que he après, que pot passar. Vaja si pot passar! Seria tan fàcil com oblidar que els canis són, en el fons i sota tones i tones d'or fals, criatures racionals. Perquè, per molts dubtes que tinguem, ho són. Però jo no podria viure així. De fet, aquest matí, mentre esmorzava amb ma germana, ha sortit el tema. No sobre els canis, sinó sobre ser diferent. La meva teoria és: si no fos bona persona, perquè ho sóc, encara que s'hagi de rascar molt (no necessito àvia, eh? si jo parlés...) i no tingués un mínim sentit del respecte, ètica i consideració, la Nalataia seria molt, molt xunga. Prou i suficient com perquè la meitat de les amenaces que surten per la meva boca constantment, acabessin fetes realitat. Tant reals que, enlloc d'escriure des de casa, asseguda tranquil·lament a la meva habitació, ho faria des de la presó per a dones que hi ha (havia?) a la Barceloneta. Així de dolentota seria!... veieu perquè no puc ser-ho? No hi ha encarnació possible del Diable que s'autodefineixi com a "dolentota"!! Si és que jo mateixa em faig la traveta!

Resumint, que vaig treure la nota més alta de tota la classe a l'examen final d'alemany: un 84.4 sobre 100. Sumant-li les notes de l'avaluació contínua (beneïda siguis entre totes les avaluacions), la Nalataia ha superat aquest primer curs amb un flamant 88.5 sobre 100!! Un 8.85 pels que encara ens agrada puntuar sobre 10. ESPARTACO! Ja tinc objectiu pel curs vinent.

Apa doncs, si heu estat prou valents com per aguantar tres paràgrafs de "tomo y lomo" només per esbrinar l'objectiu dels mateixos... JO TINC UN 88.5 I VOSALTRES NOOOO!! xDD. No us emprenyeu amb mi, que estic molt contenta. Encara em dura el somriure d'imbècil que vaig portar tota la tarda d'ahir. Sigueu bons i recordeu que SOU TOTS MOLT MACOS! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!