Nalataia, Mare Tubercle

" I què és això de [vol.1] ? ", us preguntareu. Doncs veureu [mode Punset on] ... el Universo... [mode Punset off] és peculiar. I difícil. I enrevessat. Tant, que no n'hi havia prou amb un sol capítol, sinó que en feien falta dos. Què? Exacte, què? Amb això de GranOtaku2011, escric a totes hores: a la feina, a casa, a la meva ment (que és estranya i profunda) ... i, de tant escriure, les pàgines van augmentant. Pugen com l'escuma fins al punt de ser-ne tantes que, per separat, creen històries. Separades. Independents. I així em vaig trobar ahir: dues versions diferents de la tarda del 8è dia de GranOtaku. DUES! " I ara què? "... aquesta va ser la pregunta. Doncs res, com solen dir als drames èpics: divide y vencerás!  Així que això vaig fer: dividir, cosa que se'm dóna molt millor que no pas sumar. Per tant, i de manera excepcional, única i genial, el capítol d'aquest mes estarà dividit en dues parts... més! Com si no estiguessin dividits

La Blogosfera és un món ben estrany; tant aviat et trobes vídeos pertorbadors com aquest... ... com premis salvatges apareguts del no-res! I és que aquest és el tema que ens ocupa: un premi, un altre cop! Ara mateix, em punxen i no surt sang xD .

A casa meva som molt de innovar i cuinar. I cagar-la i tornar-hi. I fer-ho malament i culpar-ne al forn. Però, a vegades, les coses sí surten com un s'ho proposa. I això dóna certa seguretat... seguretat que s'esfondra cada vegada que creues la barrera del temps i el forn fa de les seves, però això és un altre tema. El que ara importa són els bunyols.

Revisant un dels blocs que segueixo habitualment però que, per falta de temps, mai acabo de llegir a consciència, he trobat una notícia que, per a la majoria de la gent no és res, menys que el pet d'una vaca... però per a mi és important. Us parlo del naixement del paleontòleg Barnum Brown , l'home que va trobar les primeres restes òssies de Tyrannosaurus rex mai conegudes. És evident perquè ho trobo important.  Així doncs, avui se celebra el 140è aniversari d'aquest bon home. Quasi res.  Va ser un dels més grans Caçadors de Dinosaures del segle XX. La seva carrera va començar al Museu d'Història Natural d'Estats Units l'any 1897 com a assistent d'en Henry F. Osborn (un dels paleontòlegs involucrats en un dels episodis més surrealistes de la història de la paleontologia, l'anomenada "Bone War") . La seva carrera no només es va centrar en els dinosaures, sinó que també va recol·lectar fòssils de mamífers prehistòrics. El Sr.Brown

A veure, anem per parts. No sé quants dels presents estan al corrent de la pel·lícula d'acció real sobre Rurouni Kenshin, així que anem per parts i des del començament.

Doncs sí, heu llegit bé: avui he fet galetes! Galetes de dinosaures! >w< Per fi, després de quasi quatre mesos, m'he atrevit a provar els motlles per a galetes que la meva germana em va regalar pel meu aniversari. No tenia gaire clar quina massa fer servir... ni gaire ganes de sortir de casa per a comprar ingredients, així que m'ha tocat improvisar una mica i espavilar-me amb el que tenia; cuina de guerrilla, en diuen.

Si no us n'heu oblidat, a principis del mes passat, concretament, el primer dia de l'any, vaig fer una entrada sobre un dels últims llibres que havia passat per la meves mans durant el 2012. Parlo de 1Q84, de Murakami Haruki. Tant en castellà com en català, aquest llibre o, més aviat, trilogia, va ser editada en dues parts. La primera, incloïa els Llibres 1 i 2, i al segona, el Llibre 3. En el seu moment, ja vaig parlar dels dos primers llibres. Ara toca fer-ho del segon. Per si voleu refrescar la memòria, aquí teniu la primera ressenya:  [Ressenya] 1Q84; Llibres 1 i 2 - Murakami Haruki . Comencem, que aquesta tercera part té tela. La primera novetat d'aquesta tercera part és l'aparició d'un nou punt de vista; d'un tercer convidat: el Sr.Ushikawa, un detectiu privat contractat per la gent de Vanguardia. La seva missió és trobar l'Aomame que, com ja sabreu, desapareix després del seu treball especial . A conseqüència d'aquesta cerca, el Sr.Ushi