No gens menys.

I aquí estic jo, esperant els 10 minuts de rigor per a poder prendre something després d'haver-me rentat el dents. I com més penso en el temps que em queda, més ganes tinc d'anar a fer-me el te d'una punyetera vegada. Però mentrestant, us explicaré les meves peripècies de dissabte passat.

Tot va començar el 18 d'Octubre, més o menys, quan la Laura em va demanar un canvi a la feina per assumptes personals (que sí, que sé de quin assumpte es tracta, però jo no sóc una vella tafanera com vosaltres, que us passeu el dia xerrant i xiuxiuejant sobre els altres a les seves esquenes... mala gent!). Com que a mi tant m'és, li vaig fer el canvi i santes pasques. Fins aquí tot bé; un parell de setmanes després, em va enviar un mail on em preguntava quin dia m'anava bé que em tornés el dia. Jo li vaig dir que qualsevol de Novembre ja faria el fet. Entre unes coses i les altres, el dia triat va ser el dissabte 17... però un parell d'hores després de triar el dia, m'envia un altre mail dient-me que aquell dia, precisament aquell dia, hi havia no-sé-què de bonsais al Jardí (com sempre la informació en comptagotes). No és que m'importés el més mínim la exposició aquesta, o el que fos que feien, sobre bonsais... però aquell dia no podia ser. Així que va quedar pel cap de setmana següent, el dia 24. I és ara quan arribem al quid de la qüestió. Ejem.

Divendres 23 vam estar sopant a casa de l'Ángela, que ens va convidar a menjar okonomiyaki o el que aquí coneixem com a truita japonesa (que no ho és, però fa el fet).  Com sol passar quan vas a sopar a casa d'algú altre, les coses sempre s'allarguen en el temps i s'eternitzen fins a límits insuperables. A grans trets, és el que ens va passar a nosaltres: l'okonomiyaki de calamar estava boníssim però, entre unes coses i les altres, vàrem acabar de sopar quasi a la 1 de la matinada. I jo que volia marxar aviat, JA! Total, que amb el mal cos que se't posa quan veus que són les tantes de la nit i penses que hauries d'estar dormint perquè al dia següent treballes, vaig arribar a casa feta pols, sense res preparat pel dia següent i amb cinc hores per davant de descans. A les 2 entrava al llit... i a les 7.30 del matí m'aixecava per anar a treballar.

Kitkat: A tot això, no perdeu de vista que el sopar va ser el divendres 23 i el dissabte següent seria 24. Sí?

No és que anés sobrada de temps, però per a vestir-me, esmorzar i posar una mandarina a la motxilla per menjar alguna cosa al Jardí tampoc en fa falta molt. Total, que em carrego la motxilla a l'esquena (i encara sort que no vaig agafar l'1Q84) i pujo cap al metro. 20 minuts de metro després, arribo al Funicular. 5 minuts després, ja sóc a Montjuïc, així que enfilo cap al Jardí, tope feliç amb la meva música com a companya i tira milles. Al final, i com sempre, arribo al Jardí d'una sola peça. I el vigilant de seguretat m'obre la porta, però...

- Òndia, què hi fas tu aquí?
- Eh?
- Avui no venia la Laura?
6
- No sé, ahir és el que em va dir; que avui venia ella.
-6... doncs potser si que... 24 És veritat, que em devia un dia!!

I així va anar; que vaig matinar per res!! Ja us podeu imaginar la cara de la Laura quan em va veure allà. De fet, jo mateix li vaig obrir la porta i es va quedar de pasta. Això si, em sembla que li sabia més greu a ella que no pas a mi. Ara, el millor de tot va ser veure com la Sònia (que venia 10 minuts més tard) es pensava que era ella qui s'havia confós i feia una finta per fotre el camp d'allà cames ajudeu-me, jajajajaja.

Amb això queda demostrat que sóc un desastre amb potes. I què vaig fer? Doncs prendre-m'ho pel cantó positiu: vaig baixar caminant fins a les Arenas, em vaig comprar tres tes diferents, vaig entrar a l'FNAC i... surprise! ja està a la venta la segona part de "El Descobriment de les Bruxies", etc, etc. Després, com que no havia viscut prou emocions fortes, vaig enfilar Gran Via i vinga a caminar. De Plaça Espanya a Plaça Universitat. L'estampa no tenia pèrdua: amb una poma a la mà i cara de "oh, what a beautiful city", la Nalataia es va regalar un senyor passeig. Però és que encara queda la millor part; aquella en que agafo el 50 a Plaça Universitat, baixo a Virrei Amat, pujo caminant fins a casa i per la tarda, vaig a ioga! Yuju! Wunderbar!

Em sembla que aquella nit de dissabte-diumenge va ser una de les que millor he dormit en anys! Estava tant petada, que ni els taps d'escuma usuals en mi haurien fet falta. Evidentment, al matí següent era una persona completament nova i vaig arribar al Jardí en estat catatònic d'energia pura! El que no em passi a mi...

Moraleja: Feu el favor d'apuntar-vos les coses.

Apa, que us vagi bé la setmana... i recordeu sempre que HEU DE SER MOLT MACOS I MAQUES PER FORMAR PART DE LA COMUNITAT TUBERCLE!! がんばれ! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

A veure si surt en català aviat...

P.D: Ara sí em puc fer un te.

Comentaris

  1. A mi no fa poc em va passar una cosa semblant! Havia d'anar a rus; allò que sents el despertador, esmorzes et dutxes i estàs satisfeta amb tu mateixa perquè no t'has retrassat i vas amb temps. I és allò de sortir per la porta del pis, mirar l'hora... i anava una hora tard! El despertador, en comptes de sonar-me a dos quarts de nou havia sonat a dos quarts de deu! Així que, tenint en compte que tenia mínim 20 minuts de viatge i que quan arribés només quedaria mitja hora de classe i el profe em miraria malament vaig tornar a entrar al piset. Coses que passen. xD
    Així treballes a un jardí? De què exactament? :O

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Jardí Botànic de Barcelona. Però no pensis que faig la gran tasca T_T... taquilles, tant simple com això. Afortunadament, tinc feina.

      Però això d'aixerca-se tard per culpa del desperatdor és el més habitual que li pot passar a una persona decent. I dic decent, perquè els pocasoltes ja ni s'aixequen xD

      Elimina
  2. Al Jardí Botànic! No saps com ha reaccionat la meva ment al llegir això, ha estat com "Esclar!" monumental. T'escau molt. xD Nyi, hi, hi, ara que sé on treballes et podria espiar. >:D Imagina't que arribo a ser una assetjadora! Ja haguessis vegut oli. Uh, millor callo, començo a divagar. xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fua, serà per vegades que he explicat on treballo! xD A més, no sóc de gaire bon seguir, que me n'adono enseguida, jujuju.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda