Ressenya (?¿): Chōyaku Hyakunin Isshu Utakoi - 超訳百人一首 うた恋い

[Aclariments de l'autora

- No sóc cursi, això es sabut per tothom. Ergo, nyonyades, les mínimes.

- El rosa no és un color, és una arma de tortura medieval, terriblement efectiva i que destrueix el meu ésser lentament però de manera eficaç. Paraula. Ergo, nyonyades, les mínimes.

- El dia que em veieu llegint poesia rosa, serà la fi de la meva persona. Ergo, nyonyades, les mínimes.

Aclariments de l'autora]

I ara, passem al tema que ens ocupa.

Què esperaríeu d'un anime que, paraules literals de la Viquipèdia, ha estat descrit com a "A super liberal interpretation of the Hyakunin isshu anthology of 100 romantic poems by 100 poets compiled during the Heian period."?...

Love, love everywhere. And pink, pink everywhere.

I si us us formulo la mateix pregunta però abans veieu aquest parell de vídeos?...

On hi diu "what is the flame" i "the song eages the pain", canvieu-ho per "what ignites the flame" i "the song eases the pain".

(Font: Dailymotion & Maniataku)

Ara segur que SÍ pensem el mateix xD. He quedat molt sorpresa amb aquesta anime, gratament sorpresa. No esperava, ni de lluny, aquest tipus d'animació; de fet, m'imaginava alguna cosa més semblant al shojo clàssic, per dir-ho d'alguna manera. I, per descomptat, que no hauria pensat mai que l'ED estigués a càrrec de Diggy'Mo (en aquest cas, el grup SOUL'd OUT que, by the way, m'agraden força!). S'ha de reconèixer que causa impacte escoltar un ED així per un anime d'aquest tipus ^^... un impacte agradable (no com els OP i ED de Kuroko i l'Arcana Famiglia ¬_¬).

És com quan vaig veure Chihayafuru: la temàtica és molt interessant (Chihaya perd amb el rerefons shojo-cutre) i m'ha despertat la curiositat per una faceta del Japó que, d'altre manera, dubto que hagués conegut. Sí, em refereixo al Ogura Hyakunin Isshu: el recull més famós de poesia de l'era Heian. És un recull de 100 poemes que en Fujiwara no Teika va reunir per al sogre del seu fill, que es volia decorar la caseta de la platja xD (vale no, la casa de la platja no, però això que volia decorar els panells de les parets i portes amb poemes és verídic). 

En el cas de l'anime, "s'aprofundeix" en la història darrera el poema. És a dir, que en Teika ens explica d'on i com han sortit els poemes que formen part de la seva famosa recopilació. Ara, com bé diuen a la viquipèdia, és una adaptació moooolt lliure: no em sona pas que entre els segles VIII i XII existissin pas les carreres de Fòrmula 1... ni al Japó, ni enlloc xD. Per tant, ja podeu imaginar per on van els trets.

Per si us interessa (que sé que no, però a mi plim, que per això sóc JO l'autora del bloc i escric el què em sembla xD) un dels poetes més concorreguts a l'anime, en Ariwara no Narihira, tot un gigoló del Japó clàssic, té, ni més ni menys, que la veu del seiyū més sexy i més genial de la història de l'anime japonès... en Suwabe Junichi! Siiiiiiiiiiiií, hasta en la sopa! Mwahahahaha!! Només per sentir a en Narihira i imaginar-lo amb la cara de l'Atobe ja n'hauríeu de tenir prou per a veure l'anime! Altre cop... mwahahahahaha!

De debò que l'heu de veure, val la pena. De fet, gràcies a Utakoi, em capbussaré en el poc conegut (per mi) món de la poesia Heian i em compraré la versió bilingüe castellà-japonès del Ogura Hyakunin Isshu: "Cien Poetas. Cien Poemas". A veure què tal. Per cert, si els voleu llegir (amb la corresponent traducció en anglès), els podeu trobar AQUÍ.

Apa doncs... fins aquí la meva ressenya d'avui (?¿). Molt aviat, més. No sé de què... però serà aviat. I com ja hauríeu de saber, que sembla mentida que faci quatre anys que us ho dic i encara no us ho heu après... SOU TOTS MOLT MACOS!! Adéu!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

... jo segueixo convençuda que és l'Atobeen Narihira ...

P.D: Nou bloc amic: Bushi Minarai! Samurais, Japó i Gackt! A què espereu per anar-hi a fer un cop d'ull?!