2012; l'any de la Fi del Món

Bé, Tubercletes i Tuberclets, ja falta menys perquè aquest món, la Terra que tant ens estimem, s'autodestrueixi i ens deixi amb el cul a l'aire. Concretament, faltes 364 dies... perquè, efectivament, aquest any farem dues migdiades de més ("bisiesto"... xD). Així que ja falta menys. I doncs, com penseu malgastar l'últim any de les vostres vides? Apa, ja podeu començar a fer la llista, que segur que serà llarga.

I parlant de llistes, què us va caure per Nadal? Què heu demanat per Reis? Segur que coses inútils, com fem tots, perquè ens fa mandra comprar-ho durant l'any i aprofitem les Festes perquè ho comprin els altres i, així, ens estalviem uns calerons xD. Noooooooooooo, que és broma! Bé, allò de demanar coses inútils no ho és T_T

Pensant en el 2012, m'han vingut al cap tot allò que ens ha deixat el 2011... però no en forma de retrospectiva mundial, com li passa al Sr.Peibol (http://trespollosyunagamba.blogspot.com/2011/12/2011.html) sinó en forma de reflexió personal. Mentiria si digués que ha estat un any pel de joia i alegria... mentiria, i molt. Però,rememorant tot allò que m'ha anat passant, si que hi ha bons moments...

Gener

Màxima alegria per a la família: dues noves vides passen a formar part del nostre cercle. Són un regal de Reis, encara que amb una mica de retard, que tots portàvem esperant mesos! Des del Gener de l'any passat, sóc cosina-tia!

Febrer

Després de molt buscar, em topo de morros amb la oportunitat de la meva vida: un Màster en Paleontologia a la UAB. Com si fos un somni fet realitat, corro com si em perseguís el Diable i omplo la sol·licitud, tremolant de felicitat amb el meu nou flamant ordinador portàtil. I, per si les mosques, m'apunto al Màster de Citogenètica i Càncer, a veure si sona la flauta. I, per si la vida no ens amaga prou sorpreses... la meva professora de 2n de Primària, m'envia una carta (sí, sí, carta d'aquelles de puny i lletra) informant-me sobre una trobada a final de mes d'ex-alumnes de l'Escola. Va ser bonic reviure els bons moments abans d'anar a parar a una Escola plena de ************.

A més, Barcelona es envaïda per unes bèsties increïbles i meravelloses, els Dinosaures del Gobi... cosa que fa que visiti un Museu, per voluntat pròpia i amb il·lusió, després de molts anys. Per fi puc dir que tinc una exposició preferida.

Març

Em toca córrer com una idiota, d'aquí a allà, per a recollir certificats i documents diversos pels de l'INEM; efectivament, em vaig quedar sense feina (per sort, va durar poc). I per si córrer pels de l'INEM no fos suficient, haig d'estar ben atenta a la data límit per inscriure'm al Màster que, tot i que ja està fet, mai se sap quan et pot arribar un mail de la UAB dient que el termini ha acabat i tu no ets a les llistes.

Els de la UAB em confirmen que he estat acceptada al Màster de Paleontologia; mai estudiar m' havia il·lusionat tant a la meva vida (estudiar i pagar).

Abril

Cansada de no rebre el tracte que em mereixo, em planto a l'FNAC del Triangle i els dic "Vull fer-me sòcia!". I m'accepten al club. Per fi tindré descomptes en llibres... cosa que m'impulsa a gastar-me més de 100€ de cop, en un sol matí. Vaig de visita a l'INEM i els dic que ja tinc feina de nou, que em treguin de les llistes, que no m'agrada ser un número. I la senyora que m'atén em felicita i em desitja molta sort en aquest nou camí que començo (però de nou res, que torno al mateix lloc d'abans). Últim mes que treballo a la Miró, vigilant els passadissos i donant indicacions de com arribar als lavabos (el fet és que encara no sabia què m'esperava en els pròxims mesos; una agonia!).

Començo el meu gran projecte: GranOtaku pren vida de nou després de 6 anys.

Maig

Com a bona Biòloga que sóc, em faig l'esquirol i em canvio d'empresa sense pensar-ho... però segueixo al JBB i comença l'agonia. 

Cap a mitjans de mes, m'arriba un mail de la UAB on em comuniquen que he estat acceptada al Màster de Citogenètica i Càncer. M'han acceptat a DOS màsters diferents i no se quin triar. Davant l'ordinador, plorant i tremolant, prenc una de les decisions més lletges que he tingut la desgràcia de prendre fins ara... renuncio al somni de la meva vida i poso pel davant el meu futur laboral.

Juny

Amb la Laura, aclarim les ombres i els clarobscurs que hi ha al voltant de la Fi del Món... però ningú ens fa el més mínim cas (ja veureu, quan la cosa vagi com nosaltres vam predir, ja).

I com que el Món s'ha d'acabar i el meu somni d'infància ha estat trencat en mil bocins... que millor que passar els últims dies amb els meus estimats Dinosaures, ni que sigui com a placebo? Així que m'animo a posar-me en contacte amb l'ICP i els ofereixo desinteressadament la meva ajuda.

Juliol

L'ICP m'anomena, oficialment, Col·laboradora. Ara sí que puc tenir-ho tot! Els ajudo amb l'ISPH, assisteixo a les conferències i, a més, em porten d'excursió a veure petjades i ous! El mes de Juliol del 2011 ha estat un dels millors de la meva vida, només superat pel Desembre del 1994 i el Desembre del 2003.

Em reuneixo amb la família per a celebrar la felicitat de dues persones que estimo amb delit... i que no compartim lligams de sang no em tira endarrere a l'hora de voler formar part de la seva història.

Tenint com a placebo l'ICP, agafo forces i, amb dos collons, em matriculo al Màster de Citogenètica i Càncer. Part del meu futur ja està decidit.

Agost

Participo en el llibre MundoElemental de Jesulink, tant en la categoria de manga, com en la de relat curt... i m'ho passo d'allò més bé fent-ho (encara que sé que no guanyaré ni de miracle).

Com que els Dinosaures estan de moda, en venen més... però pitjors. Tot i així, passo la tarda amb la mama, dinem fora i ens fem companyia. Una bona tarda.

Setembre

A un mes de començar les classes de nou, em carrego encara amb més feina i m'uneixo a LlunaPlena, a veure què em deixen fer.

Octubre

Txàn txàn! Màster a la vista!! S'han acabat els caps de setmana lliures; sóc esclava del temps: comença el joc... i ja, a la primera casella, toca barallar-se amb la Fetillera de Nivell 5. Al final, no sé si triomfa el Bé o no, però me'n surto sense gaire danys i puc seguir avançant pel taulell.

Entre batalla i batalla, m'espera l'àrea de descans, al final de tot, com un far enmig de la tempesta: el Saló, l'últim Saló de la Farga està aquí al costat, l'any que ve, a Montjuïc. Això marcarà un abans i un després.

A més, els meus amics (que em llegeixen com un llibre obert) em regalen, molt subtilment, un pack complet per a muffins, coulants, bombons i dolços diversos; les saben molt llargues, ells.

Novembre

La música omple el meu esperit, la SEVA música m'omple el cor: la Laura Pausini vindrà a Barcelona, a l'Abril del 2012... i jo hi serè per a cantar amb ella! Jo i la mama, que m'acompanyarà. Serà una Nit Màgica, segur! 

I parlant de màgia... CLAMP torna a la càrrega; CLAMP torna amb Lawful Drug. Una alegria rere l'altra.

Desembre

Amb el Nadal al costat, començo a preparar-me per entrar al 2012 i viure, segons diu tothom, l'últim any de la meva vida: ni em plantejo que pugui ser mentida i arribem al 2013 sencers!


I això és tot!! Ha estat un any... com els altres, perquè enganyar-nos. El balanç per aquest any que hem acabat? Normal, ni bé ni malament... tot i que hi ha hagut moments en els que he pensat "Per l'amor de totes les Deesses, que s'acabi ja!!" perquè la situació era insostenible (i segueix sent-ho, segons per a quí, pel que sembla).

En fi, gent, jo que NO volia parlar sobre allò que ha acabat i, al final, aquí estic, donant-vos la tabarra de com han anat les coses. En fi, com deia més amunt... aneu fent la llista, que aquest any serà curt.

MOLT BON ANY NOU A LES MEVES MAQUES I MACOS PREFERITS!!

Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!