Avui sí: One Piece



Hola a tothom, petitonetes i petitonets meus!¡ He tronat...i després de molts dies...per fi crec poder començar amb la nova història de One Piece. Com sempre, no prometo gaire...els que em coneixeu ja sabeu que si, imaginació la que vulgueu...però escriure ja és una altra cosa...no espereu molt, no sigui que de tantes ganes...us acabi deixant mal gust de boca XD (zaska...directo al hígado!¡)...apa doncs, sense més dilació...


.......

- Merda!¡ Sempre acabo igual. Es pot saber qui em manaria a mi intentar reunir es fragments dispersos que és la tripulació ara mateix!¡ No, claro...jo havia de deixar-ho al mateix lloc on ho havia trobat, no?¿...ncsht...merdaaaa...grrrrr ¬¬.
Doncs així em trobo, Tubercles, enmig del bosc d'un illa perduda de la mà de Déu (perquè si fos Deessa, tot seria molt més fàcil...ja sabeu, per allò de la germanor entre dones i tal...) intentant per tots els medis no enfonsar-me en el fang que m'arriba, preocupantment, una mica més amunt del genoll i buscant, amb els braços fins als colzes, les restes de la corda que, si no hagués estat per en Luffy, encara estaria sencera!¡ aaaaah!¡ Ò__Ó. I perquè, us preguntareu, estàs buscant una corda (o el que en queda) enmig del fang?¿ i el més important, que co**ons fas, un altre cop, amb en Luffy i companyia?¿ perquè sempre que t'aburreixes, acabes molestant-los?¿ Doncs bé, la primera reposta és evident: estic al fang perquè el bala perduda del capità ha hagut de trencar el que no s'havia de trencar en una espècie d'atac animal. La segona resposta és, també, òbvia: no en tinc ni punyetera idea, com sempre que passa el mateix. I la tercera...NO SE QUI MOLESTA A QUI, VALE!¡?¿...el que em fan no té nom...vale, si: PUTADA!¡ ala, ja ho he dit!¡ ;__;
- En fi. Nalataia, concentració. Busca la corda...t'hi va la vida - vale, no m'hi va la vida...però si la salut mental!¡ En fi, us veig una mica perduts...cosa que em recorda la sensació de desampar que vaig tenir quan vaig arribar aquí per segona vegada fa un parell de dies..........

...fa dos dies, a la sala d'estar de casa la Nalataia...
- Jajajajajajaja!¡ óstia, quina cara que fa!¡ jajajajajaja... - com sempre que no tenia res important a fer, em trobava llegint un dels còmics de One Piece...l'últim exemplar del que disposava ja que encara no havai fet cap sortida de caça a Norma...i les novetats encara estaven a la botiga, esperant....Mentre em recargolava del riure, vaig girar la pàgina per, altre cop, rellegir la mateixa escena per vuitena vegada quan, de cop, es va fer el silenci... - que raro... - vaig pensar mentre notava les rugositats del paper sota els meus dits - però si són les 12 del matí...huum...bah, millor, més tranquil·la estarè jo - despreocupada com sempre, vaig retornar l'atenció a allò que em tenia entretinguda...per adonar-me que NO hi havia res, i quan dic res, vull dir RES. Tot negre, molt negre. Per un moment, vaig pensar en la possibilitat que m'hagués entrat alguna cosa als ulls i per això patis de certa ceguera temporal.....però tots els meus dubtes se'n van anar a la merda quan vaig notar l'aigua al meu voltant: freda, en moviment....salada....


...fa dos dies, al Sunny-Go...
- Que nois, us queda més clar, ara?¿ - va dir la Nami amb certa nota de sarcasme a la veu mentre mirava amb ràbia, molta ràbia, a la trepa d'inútils que tenia al davant.
- Si, Nami - van dir en Luffy, l'Ussop, en Brook i en Zoro agenollats davant d'ella amb la mirada caiguda...com també la mandíbula i gran part de les seves extremitats.
- Mooooolt bé. Doncs ara.....us portareu bé i fareu cas, oi?¿ - els va dir la Nami que ja preparava el puny per sofocar a la mínima qualsevol signe de rebel·lió.
-Si, si.
- Doncs si us ha quedat clar, ja podeu començar a fer alguna cosa productiva - va cridar en Sanji desde al porta de la cuina, escombra a la mà, amb cara de voler cometre assassinat múltiple - nscht, a qui se li ocurreix...mira que fer una guerra de menjar tal i com estan les coses!¡ I tu, Molsa seca...es pot saber que tenies al cap quan els has seguit el joc!¿?¿ eh?¿
- A qui li dius Molsa seca, tita flu.... - CLOOOONC!¡
- Qui t'ha dit que pots obrir aquest forat que tens per boca, eh, Zoro?¿!¡ - va cridar la Nami amb els ulls fora de les òrbites...
- Ho henhto - va "dir " en Zoro, fulminant de reüll a en Sanji que s'estava partint al pit desde la cuina, "Ja pasarem comptes més tard, ja" va pensar en Zoro per ell mateix mentre la Nami, amenaçant, els mirava a tots quatre. No havia estat culpa seva...només era al lloc menys adecuat en el moment menys inoportú. Mira que si arriba a saber que aquells tres estaven a la cuina llençant-se menjar...merda!¡ perquè sempre acabava responent a les provocacins d'en Luffy?¿....merda.
- Ja heu sentit a en Sanji.  A pescar!¡ Ja!¡
- Siiiii - van a anar a buscar els estris sota l'atenta mirada de la Robin i l'Ace, els quals, a dures penes, s'aguantaven les ganes de riure.
- Ace!¡ Perquè no vens a ajudar-nos?¿ - va dir en Luffy al seu germà mentre un gran somriure es formava a la seva cara. Era tota una alegria tenir-lo tant a prop....feia molts anys de l'última vegada que havien estat tants dies junts. Va ser una sort que el trobéssin enimg de la Grand Line.
- Ho sento però no, Luffy. Qui la fa la paga....i vosaltres l'heu fet ben grossa....
- Ncsht, jo. Doncs res del que pesquem serà per tu!¡ Prrrrrt - en Luffy li va treure la llengua no sense abans comrobar que l'Ace sabia que feia broma.
- Crec que això no és decisió teva germanet, jajajaja!¡
- Si, si, si.... - van començar a pescar amb tota tranquil·litat. De tant en tant, l'Ussop o en Brook estiraven de la canya pensant que havia picat algun peix il·lús...però res. Un parell d'hores més tard, quan ja comencaven a perdre tota esperança, alguna cosa va tibar de la canya d'en Luffy...alguna cosa gran i pesada...
- Eeeeeeeeeeeeeeeh!¡ Tinc un peix!¡ És gran, molt gran!¡...aaah, pesa molt, ajudeu-me!¡ - va cridar en Luffy entre esbufecs i renecs. Els altres s'hi van apropar corrent.
- Aguanta Luffy!¡
- Va vinga, amunt!¡
- Això de cap manera pot ser un peix normal....ha de ser una balena, com a mínim.
- Doncs mira, millor!¡ Així tindrem més carn!¡
- Si, i podrem fer una festa aquesta nit!¡
- No, res de festes Luffy - van cridar en Zoro, l'Ussop, en Brook...bé, i tothom en general.
- Un moment...blanc i negre?¿ desde quan hi ha peixos blanc i negres!¡?¿ - va preguntar en Zoro amb cara de "que caraï passa aquí?¿"...
- Una vaca!¡ És una vaca de maa.... 
- Es pot saber a qui li dius vaca Luffy!¡?¿ - PUM!¡ patada giratòria a tota la cara. Aaaah!¡ Ara no només estava xopa...sinó també enfadada!¡ A qui li entra al cap que, a homes fets i drets com ells, els costi aixecar els 30imoltíssims quilos que peso!¡ Grrrrr
- NALATAIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!¡
...cinc minuts més tard...
- Que hi fas aquí?¿ - va preguntar en Sanji, amb cara d'enamorat el dia de Sant Valentí, mentre em passava pel damunt una manta.
- Ah, misteri. No ho sé...encara que tampoc us hauria de sorprendre tant. L'últim cop ja us vaig dir que tornaria...
- Si, i també vam quedar que avisaries - va dir la Nami lleugerament enfadada per què el càstig dels nois havia quedat, automàticament, anul·lat degut a la meva aparició en escena...però contenta de tenir-me per allà donant voltes.
- Mira, si per cada promesa que fes i complís em donéssin un euro....¬¬....
- Suposo que, aquest cop tampoc saps com tornar, no?¿ - va dir la Robin amb una tassa de te a les mans.
- Tinc pinta de saber, tan sols, quin dia som?¿ Robin, no preguntis coses óbvies dona ^^U...
- Doncs també....
- I que, quan ho celebrem!¡?¿ - va dir en Luffy, assegut a la gespa del Sunny mentre em mirava amb un somriure d'orella a orella
- Kyaaaaaaa!¡ Senchoooooooooooooou!¡ - no vaig poder evitar-ho. Sense pensar-ho gaire, em vaig llençar damunt d'en Luffy amb els braços oberts....aaaah, es que és taaaan mono!¡ >w<...CLONC!¡
- Jajajajajajajajaja - els dos ens vam posar a riure: jo amb la mà a la panxa de tan mal que em feia de riure i en Luffy amb la mà allà on, la meva abraçda inesperada, li havia fet sortir un nyanyo del tamany de la Torre Eiffel...XD. Ni me n'havia adonat que hi havia algú altre a qui admiro moltíssim...
- Ejemm...Luffy, em presentes a la teva amiga o que?¿ - va dir l'Ace desde darrera d'en Franky. Caraï, amb raó no l'havia vist!¡
- Xiiiii, jeje ^o^. Ace, ella és la Nalataia. Nalataia, l'A...
- A-c-e... - els ulls em feïen xixines....l'Ace!¡ tenia a l'Ace al davant!¡ Kyaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!¡ Siii!¡ Era com un somni eròtic fet realitat, ara només em faltava un núvol de sucre, unes orelletes de xai i en Zoro disposat a seguir-me fins al final!¡ Mwahahahahahahahah
- Molt de gust - va dir l'Ace amb un somriure idèntic al d'en Luffy...mira que la falta de confiança és, molts cops, benvinguda, eh?¿ però no, jo m'havia de sentir com una adolescent el dia de la seva primera cita!¡ nscht!¡
- Si, si, gust... - ai si les mirades matessin...vull dir, mengessin. mengessin, jeje.
- Estas una mica xopa, no trobes?¿
- No, res fora del normal...vull dir que no!¡ que l'altre cop vaig acabar igual!¡ jaja ^^ - ...¬¬...buff, pels pèls.
- Hum...Ace, perquè no intentes eixugar-li la roba amb la teva Mera Mera no Mi?¿ - li va preguntar en Luffy
- Amb ella dins la roba?¿...a menys que no vulguis rostit de Nalataia, millor que no. Ara, si se la treu si que pu...eh?¿ Nalataia?¿ - però no vaig contestar, la situació (bé, imaginar-me'la) va poder amb mi i vaig caure rodona al terra, tota vermella per l'impacte d'aquelles paraules...només sentia, com si estigués molt lluny un "roba...si se la treu...", el meu temps  va quedar aturat en aquell precís moment...i aquelles paraules i la presència d'en Zoro, que m'havia agafat abans de caure, m'acompanyarien encara una estona...fins que vaig perdre la consciència per complet....


Que passarà després d'aquest petit moment d'inconsciència total?¿ perquè dimonis vull jo una trampa?¿ aaah, misteri!¡ Si voleu saber com continua la cosa...estigeu atents!¡ Dw Tubercles!!¡¡

Ja ns llegirem!!!! Ciao!!!!
  















Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaiiiiiiiiiiii!¡

Comentaris

  1. Ho sento, Tubercles...però estic tenint uns problemes increíbles per publicar...no hi ha manera q el servidor m'accepti els canvis, no puc modificar espais ni res de res, així que ho sento. El pròxim cop sortirà bé, encara que m'hagi de barallar amb Blogger...i mira que mai he tingut problemes..o, com a mínim,no gaires...en fi, espero que gaudiu de la història, i paciència. Dw maques i macos!¡

    ResponElimina
  2. hahahaha!
    es super bona puuff ya tinc ganes de segui haha
    y as caigut estesa per les paraules de l'Ace haha
    si el cunegesis en persona fliperies mes que amb els pensamentts haha
    be be dons re que mencanten les tebes historiiettes haha


    attenttamentt: Leidy Nami

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comenta, és gratuït! Però vigila, que si no m'agrada... ja pots còrrer, buahahaha!

El Tuberclefòssil més visitat

Aires de rereguarda