...eternament simple...

Ulls perduts i mirades buides,

somnis trencats entre parets de vidre,

paraules que no tornaràn a les nostres orelles...

quantes vegades hem desitjat que no acabés,

quantes llàgrimes han caigut sense camí ni destí.

Somriures que han caigut en un jardí d'espines,

mans nues que aviat seràn cendra...

Olors, ara tristes, que no volem recuperar.

Errors provinents del dolor,

seràn experiències pel nostre cor.

Alló que no volem oblidar,

finalment enterrat per sempre sota els nostres peus,

cicatrius que mai seràn tancades.

Impossible de trobar peró sempre buscat

...eternament simple...

Certament trist...sobretot si tenim en compte q ho he aprovat tot, absolutament TOT!!! M'haurieu d'haver vist la cara...ni jo mateixa sabria dir quina era...........només puk dir q he bufat, com un globus kuan es desinfla......Ara tik molt mes trankila, sé q puk començar el curs q ve sns cap imprevist- xl q fa a ls notes evidentment, jejejeje -.

No tink res més x explikar......així q crec q ho deixo aki.

ja ns llegirem!!!! Ciao