Entrades

All Souls Trilogy: per fi

Imatge
No sóc gaire de reprendre temes antics - si ho fes, m'estaria la vida enllaçant entrades velles - però, de vegades, hi ha notícies que val la pena recuperar.
Fa un parell d'anys us vaig parlar sobre la possible adaptació televisiva d'una trilogia de llibres que, si no us la he recomanada prou sovint, torno a fer-ho ara: llegiu-vos-la! És màgica - en tots els aspectes -. Bé, l'entrada en qüestió és aquesta. Segons la pròpia escriptora, la idea era això, una idea... però dos anys després és una PUTA realitat! Ara per ara, l'adaptació ja té els personatges, les localitzacions, la productora, l'equip de gravació, la cadena emissora, ho té tot. Fins i tot, club de fans.
Facebook en va ple. I Twitter. I totes les xarxes socials perquè, de difusió, no en falta, ja sigui via canals oficials o pels propis fans. Sense anar gaire lluny, jo mateixa vaig estar menjant-me les ungles els dies abans que s'anunciessin els protagonistes i, uns dies més tard, la resta de l&#…

Trix, la tiranosaure

Imatge
Boooona tarda a tothom! Avui toca parlar de... txàn, txàn... dinosaures! Bé, dinosaure, en singular. Crec que ja vaig comentar, pels volts de l'estiu, que aquesta tardor a Cosmocaixa hi vindria una convidada molt especial.
Òbviament, no su vaig enganyar, què hi guanyo jo, prenent-vos el pèl? Poca cosa, només la satisfacció de sentir-me poderosa i veure'us humiliats a terra, arrossegant-vos i demanant clemència, aclaparats per la meva sempiterna intel·ligència, muahahahahahaha! En fi, que la convidada en qüestió va aterrar a Cosmocaixa el 2 o 3 d'octubre i, si bé m'ha costat un mes anar a veure-la, ja puc tatxar-la de la llista de "Pendents".
Bé, la exposició sobre la Trix - que així es diu la col·lega - no és, ni de lluny, comparable a la de Tresors del Gobi. És clar que, en aquest cas, només hi ha un únic esquelet, per tant, les magnituds no són comparables. No obstant, i pel fet de ser una tiranosaure - l'ésser viu més majestuós que mai trepitjarà la T…

Passegem-nos pel bosc, ara que encara no és fosc.

Imatge
Sé que sóc lenta. Sé que això de les noves tecnologies no és el meu fort. Però mai creureu què he trobat a Spotify - i segur que fa anys i panys que és allà -... les cançons del Club Super 3!! I no les noves, no - que també hi són -, parlo de les velles, aquelles que jo cantava quan no aixecava ni mig pam de terra! I encara les recordo; estic escoltant la llista d'Spotify i encara les canto. No sé si riure per la situació o plorar d'alegria.
Tanta felicitat m'aclapara.
Si voleu, podeu consultar els àlbums en aquest enllaç. Només que sigueu la meitat d'especialets del que sóc jo, us ho passareu com marrecs escoltant les cançons que, de petits, feien tornar bojos els nostres pares xD. Imagineu si les escoltava que les cassettes van acabar fent-se malbé. Mare meva, quin hype estic revivint ara mateix escoltant "Margarideta".
El dia perfecte! En fi, me'n vaig a cantar. Fiuuuuuuu!
Ja ens llegirem!!!! Ciao!!!!

Tres motius i d'altres fantasmes anomenats felicitat

Imatge
Avui estic especialment contenta. No em falten motius, certament. Entre les bones notícies a la feina, les bones notícies al fansub i que m'encanta fer-me autoregals, aquest diumenge està sent especialment alegre.
A més, haig de tenir present que la setmana vinent faré una visiteta al Cosmocaixa per veure la meva estimada T-rex i això alegra el dia a qualsevol. Per no afegir a la llista de bones notícies que d'aquí  10 dies serè al Saló del Manga. Veieu? Tinc o no tinc motius per lluir un somriure d'orella a orella? Sí, els tinc. Tan de bo tots els mesos fossin iguals: viure seria una festa!

I és que ahir, mentre treballava, em vaig endur la primera alegria. És fàcil, sempre procurem ser positius però, tot i que mirem de passar-los per alt, sovint no podem deixar enrere prou ràpid els nostres errors. I, és clar, estem tan capficats pensant què hem fet malament, que no veiem les coses bones. Típic. Així que ahir, quan se'm va recordar que també hi ha coses que faig bé,…

Cop de garrot a la testa

Imatge
Un mes. L'última entrada la vaig escriure el setembre passat. I des d' aleshores, n'he vist de tots colors. Però quan arribo a casa de la feina, estic tan agraïda de poder seure al sofà i no fer res, que encendre l'ordinador i posar-me a escriure em fa una mandra infinita. I tampoc serà pel munt d'hores que treballo... bé, fins a finals de setembre sí, que vaig fer més hores que un cargol en una marató. Hores intenses però satisfactòries. El meu encarregat comparava muntar i obrir la botiga a un part - és aquí on es nota que és un home i que no donarà a llum en sa vida -. Deia que ens costaria treure-la endavant, que hi hauríem de posar molt per part nostra i ens costaria veure els resultats però que, un cop muntada i inaugurada, n'estaríem super orgullosos, que veure la nostra criatura d'una peça seria memorable. Bé, certament em va alegrar acabar el muntatge però super orgullosos de la nostra criatura és una expressió un pèl exagerada. Sobretot quan veus…

La rutina i altres dimonis (no necròfags) que apareixen a la tardor

Imatge
És deliciosament amarg com passem d'estar de vacances - feliços i sense preocupacions - a la rutina, a la diabòlica rutina de la tardor. Estudis, feina, compres i compromisos... tot ens cau de sobte al damunt, i si bé ja ho sabíem, ja ho estàvem esperant... el tràngol no se'ns fa més dolç. Ni més fàcil d'empassar. No pas.
Posem com exemple la meva persona. Ara mateix, sé positivament - i negativament atès tot el que m'espera - que aquest mes de setembre serà infernal. Diuen que també meravellós i reconfortant. Diuen. Amb la quantitat de feina que, ben aviat, em caurà al damunt com si fos una llosa, crec que puc dir amb quasi tota seguretat que ni meravellós, ni reconfortant. No a curt termini. Quan acabi, potser. 
Si sé, no obstant, què NO passarà els diumenges. Feia tantíssims anys que treballava els caps de setmana que, en el meu nucli més candent i primitiu, ja havia assimilat aquests dos dies com part inseparable dels cinc dies que els precedeixen. Per a mi, el di…

Quan et fons i venen les bruixes

Imatge
Avui no hi ha gaire teca per explicar, però si us volia ensenyar cert dibuix que estic colorant i - encreuo els dits - espero que acabi decorant el menjador de casa en un futur pròxim. Mireu si estic falta d'idees per Nadal, que m'estic plantejant emmarcar-lo, embolicar-lo i deixar-lo sota l'arbre el dia de reis. Per desgràcia, em seguirà faltant inspiració pel de me germana - sí, ja vaig colorar un dibuix per ella; no és una opció -.

En fi, aquí el teniu.


Ni us podeu imaginar com m'està costant colorar la maleïda cenefa que hi ha darrera el mussol. Hi ha línies que són tan menudes i estretes que estic usant una lupa: UNA LUPA! I, així i tot, sovint em surto de la ratlla - per sort, és tan minúscul que no es nota, ha! -. Ara hi ha més plomes pintades i queda molt curiós, però encara em falta tota la cenefa superior i em fa una mandra terrible, posar-m'hi. Crec que causarà sensació - encara que les fotos són una merda, ho reconec -.

No és l'únic animaló que he …